Un article de Carmen Aja (AERESS) integrant del grup de treball de contractació pública responsable de REES RdR
La societat i la llei no sempre van de bracet. A vegades la llei s’avança i intenta generar uns nous hàbits, i en unes altres, és la societat la que demanda el que després la llei preveu. Normalment darrere d’aquests balls el que trobem és el treball d’organitzacions i entitats que mostren al legislador millors maneres per a regular la vida comuna. El cas de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular té de tots dos “balls”. En concret, ens referim a la disposició addicional dinovena, que a la seva literalitat manté:
“Disposició addicional dinovena. Contractes reservats en la gestió de residus tèxtils.
1. De conformitat amb la disposició addicional quarta de Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i en relació amb les obligacions de recollida, transport i tractament de residus tèxtils i de mobles i estris, els contractes de les administracions públiques seran licitats i adjudicats de manera preferent a través de contractes reservats.
2. Per a donar compliment a aquesta obligació, almenys el 50% de l’import d’adjudicació haurà de ser objecte de contractació reservada a Empreses d’Inserció i Centres Especials d’Ús d’iniciativa social autoritzats per al tractament de residus. En cas contrari, l’administració pública i l’òrgan de contractació hauran de justificar-lo deguda i motivadament en l’expedient i podrà ser objecte de recurs especial o dels recursos establerts en matèria de contractació pública.”
La mateixa es comprèn millor si tenim en compte a més el mantingut en l’article 25.2 del mateix text legal, que estableix l’obligatorietat de la recollida separada del residu tèxtil a partir de l’any 2025. Això és, arriba la recollida selectiva al tèxtil i ho fa de la mà de les entitats socials. S’extreuen dos punts clau d’aquesta disposició:
- La regla ha de ser que els contractes de recollida, transport i tractament de residus tèxtils i de mobles i estris siguin reservats, fent expressa referència a la regulació comunitària de contractació pública.
- A l’efecte de concretar aquesta preferència, s’estableix d’un costat, un percentatge del 50% de l’import de l’adjudicació; i d’un altre, s’estableix un tipus d’adjudicatari: Empreses d’inserció i Centres Especials d’Ús d’iniciativa social autoritzats per al tractament de residus. Per si no fos prou, s’estableix una altra garantia sensu contrari, que consisteix en el fet que l’entitat adjudicadora hagi de justificar motivadament per al cas que no el segueixi.
Aquesta disposició que s’utilitza com a exemple de bona pràctica en llaures a potències la compra publica responsable en la resta d’Europa, ve a respondre a una realitat al nostre país. I aquesta és que al voltant del 60% de la gestió del residu tèxtil s’està tractant per entitats de l’economia social, especialment empreses d’inserció. D’alguna manera, reconeix el treball, l’impacte social i ambiental i la qualitat d’aquestes entitats que han treballat abans que es parlés d’economia circular o de la contractació reservada. Però, a més, ve a incentivar a través del propi mandat legal al fet que municipalitats que no estaven treballant amb entitats socials, comencin a interessar-se i a licitar en aquest sentit. En aquest cas, el citat ball es dona d’anada i de tornada. Reconeix la realitat i la labor de moltes entitats, i genera l’escenari perquè puguin continuar creixent. Tampoc és una novetat que empreses socials fossin les adjudicatàries d’aquesta classe de contractes, perquè ja hi havia exemples de contractes reservats a través de la pròpia Llei de contractació pública i la seva disposició addicional quarta, i adjudicacions sense reserva a entitats socials. Però aquesta legislació situa a la gestió de residus irremeiablement lligada a les entitats de l’economia social. Aquesta esperada disposició, fruit de l’incansable treball del sector, ha dissenyat uns nous contorns en la gestió de residus. Malgrat que encara no estigui tan estesa i implementada com deuria, s’espera que, a partir del pròxim any 2025, els municipis comencin a complir-la. Un dels ajuntaments que durant aquest 2024 ha procedit a licitar conformement a aquestes disposicions de contractació reservada ha estat el d’Avilés. Aquest ajuntament asturià ja venia incorporant criteris socials en les seves contractacions, atès que comptava amb una Instrucció per a la inclusió de criteris socials en els contractes públics de l’any 2009. En aquest cas, es porta la recent adjudicació del seu contracte del servei de recollida domiciliària, preparació per a la reutilització i reciclatge, i valorització de residus voluminosos, raees i altres estris. La mateixa s’ha reservat, fent esment exprés a la regulació general de la Llei de contractació pública, a la Disposició Addicional Quarta; i a més a la citada Llei 7/2022 de residus. En concret, en el text del plec s’estableix:
“Amb el contracte actual es pretén d’una banda disminuir la quantitat de mobles dipositats en via pública, així com fomentar la reutilització d’aquests, alhora que s’intenta donar compliment legal a l’actual marc normatiu.”
Es tracta d’un procés obert simplificat que ha estat cofinançat amb Fons del «Pla de Recuperació Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea – NextGeneration EU». Expressament es venia a limitar els possibles adjudicataris, delimitant-los a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació. Respecte a l’objecte del contracte, el mateix es defineix en tot el cicle necessari de la recollida domiciliària: des de la crida del ciutadà fins al reciclatge, passant per la recollida, classificació i preparació per a la reutilització; incorporant els controls de traçabilitat. Un aspecte clau de les prescripcions tècniques és que ve a requerir que es compti amb una botiga de segona mà en el mateix territori. D’aquesta manera, es garanteix que el procés circular ancorat en el municipi, evitant l’impacte mediambiental dels trasllats i impulsant les labors de sensibilitzant a la ciutadania. A la seva literalitat: “Per a la venda al públic, l’adjudicatari haurà de comptar amb, almenys, un local situat a Avilés, amb la finalitat que la ciutadania d’Avilés vegi i se senti participi del reciclatge dels seus estris, i amb una superfície mínima de venda al públic de 100 m², superfície adequada al tipus d’elements a posar a la venda.” El mateix va ser adjudicat a l’entitat, associada de AERESS, Riquirraque Emaus, S.L.L. Riquirraque, “Riqui” com afectuosament se’ls coneix en la seva zona, es va constituir en 1998 com a associació per a treballar la protecció del medi ambient i la inclusió sociolaboral de persones vulnerables. Al llarg d’aquest temps, s’han constituït a més com a Empresa d’inserció en llaures a buscar la professionalització i els recursos necessaris per a la seva plantilla. Forma part del moviment Emaus internacional, compartint el seu principal objectiu actuar contra les causes de la pobresa i ésser un motor de transformació social, ajudant les persones més vulnerables a convertir-se en protagonistes de les seves pròpies vides. Riquirraque a més compta amb altres contractes reservats amb l’Ajuntament de Gijón, a través de la seva empresa de serveis de medi ambient (EMULSA), per a la gestió d’espais per a l’apilament de materials recuperats i recollida domiciliària de materials voluminosos i RAEE. A causa de l’especialització de l’entitat en la preparació per a la reutilització i a la seva trajectòria en les labors d’inserció sociolaboral, és comuna que sigui l’única oferta que es presenta a aquests contractes. Aquest extrem ve a aprofundir en la necessitat per part dels poders públics de cuidar un entorn propici perquè les entitats d’economia social puguin mantenir-se i créixer, perquè són elements clau en la prestació de serveis públics de qualitat. D’aquest contracte, que porta en execució des d’abril de 2024, s’extreuen les següents lliçons:
- Gràcies a un servei senzill per a la ciutadania avilesina (s’activa amb una mera trucada telefònica), es propicia una correcta gestió del residu voluminós (mobles, estris, aparells elèctrics i electrònics), impulsant la seva reutilització.
- A causa de la contractació reservada, el contracte ve a caure en mans d’una entitat del territori que dona el servei amb qualitat i proximitat.
- Tot el cicle es dona en el propi territori: recollida, classificació, preparació i venda si és el cas. La venda dels productes de segona mà suposa una oportunitat tant per al moble en si, com per a la persona que el pot comprar a un preu més reduït.
- En contractar amb una empresa d’inserció, es generen llocs de treball de qualitat per a persones vulnerables. Els llocs són variats: atenció telefònica, conducció i recollida, selecció i tractament, i atenció al públic i venda; apostant per la diversitat de competències i capacitats en els itineraris d’inserció.
- En complir amb la legislació mediambiental, es redueix la generació de residus i emissions, i s’impacta socialment en la comunitat.
- Els ajuntaments poden trobar possibilitats de finançament europeu que els facilitin escometre aquests contractes.
- És una prova més que es precisa que els poders públics entenguin com a tasca pròpia la creació d’un ecosistema on pugui ser atractiu emprendre des del social.
Altres exemples de contractació reservada en la gestió de residus es poden trobar diversos ajuntaments de tota la geografia, com a Burgos, Getxo, Barcelona, Manacor, etc. D’aquesta manera, la llei de residus col·loca a l’economia social com a soci preferent de l’Administració pública. La “empenta” del legislador aspira a obrir portes municipals a les entitats de l’economia social. Perquè el mateix no es converteixi en una ensopegada i sigui una autèntica oportunitat, cal que s’estableixin llocs compartits de coneixement entre administracions públiques i l’economia social. Tant en d’un costat com en un altre es donen organitzacions petites que no sempre compten amb els recursos suficients per a conèixer en profunditat aquestes eines. Aquests espais compartits han de constituir-se en llocs formals com, per exemple: seminaris i capacitacions, per a transmetre com accedir a aquestes licitacions a les entitats, valer-se d’exemples i experiències. Però també en espais més informals, com a visites i reunions, on l’Administració pública pugui conèixer de primera mà la labor de les entitats i el seu impacte social. A més, poder compartir redaccions i plecs d’altres ajuntaments per a adaptar-los a la realitat de cada municipi proporcionen seguretat i confiança. Tot això perquè les principals reticències a la contractació reservada solen versar sobre desconeixement en la matèria o el sector, pors al fet que el concurs quedi desert, etc. Des de l’experiència de AERESS, el valor de l’ancoratge en el territori i els fins socials de les entitats asseguren el compliment dels contractes i la satisfacció de la ciutadania, que valora sempre que es realitzi per entitats de la comunitat. Des de AERESS i tota la seva xarxa es treballa perquè les administracions publiques coneguin tots els avantatges de treballar amb les entitats socials i, a través de les seves licitacions, generin l’impacte social i ambiental que precisa el nostre planeta. I en definitiva superar el “imperatiu legal” i genera un compromís genuí i una contractació pública socialment responsable.
