El 22 d’octubre de 2024, el govern noruec va emetre un avís a les empreses del país alertant sobre els riscos de participar en activitats econòmiques o financeres vinculades als assentaments israelians il·legals. Aquesta decisió, basada en el dret internacional, subratlla la importància de garantir que cap activitat econòmica contribueixi a violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans.
El govern de Noruega fonamenta la seva acció en diversos instruments jurídics internacionals, com l’article 49 de la Quarta Convenció de Ginebra, que prohibeix a una potència ocupant transferir la seva població civil al territori que ocupa. També es basa en resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de l’ONU, incloent-hi la Resolució 2334 (2016), que declara que els assentaments israelians són il·legals i constitueixen una violació del dret internacional. A més, els principis del dret consuetudinari internacional reforcen aquesta decisió, al condemnar la colonització de territoris ocupats. Noruega argumenta, a més, que les empreses han d’evitar implicar-se en activitats que puguin ser interpretades com un suport indirecte a aquestes violacions, ja que això pot comportar conseqüències jurídiques, econòmiques i reputacionals.
Les administracions catalanes i espanyoles haurien de seguir aquest precedent. És un deure institucional alertar les empreses sobre els riscos i conseqüències de contribuir a violacions del dret internacional. En aquest sentit, és imprescindible que la Generalitat, els ajuntaments i organismes com ACCIÓ adoptin mesures similars per garantir que cap empresa vinculada a aquests assentaments pugui beneficiar-se de contractes públics. Això no només alinea Catalunya amb les resolucions internacionals, sinó que també reforça el compromís ètic i legal en la defensa dels drets humans i el dret internacional.
Exigències per a una contractació pública socialment responsable
- Requisit de la Declaració Responsable de Drets Humans per a totes les contractacions públiques. Actualment, moltes contractacions públiques estableixen mecanismes de control ètic, però aquests sovint són insuficients o ineficaços. És imprescindible que totes les administracions catalanes incorporin en les seves clàusules de contractació una declaració responsable de compliment dels drets humans i el dret internacional que tota empresa ha de signar. Aquest requisit no hauria de tenir cap llindar econòmic: ha de ser obligatori per a tots els contractes, independentment de la seva quantia.
- Comprovació efectiva d’aquestes declaracions. Les administracions han de verificar que les declaracions responsables signades compleixen amb la realitat. Això implica fer ús de les eines que el dret internacional proporciona, com la Base de Dades de Nacions Unides que identifica empreses implicades en activitats econòmiques en assentaments israelians en Territori Ocupat Palestí. Si una empresa no pot demostrar que ha posat fi a les seves inversions en aquests territoris, se li ha de prohibir la contractació pública.
- Ampliar l’impacte de les mesures: el cas norueg Noruega ha establert un precedent clau. El govern noruec ha declarat: “Les empreses noruegues han d’estar alerta davant el fet que participar en qualsevol activitat econòmica o financera en els assentaments israelians il·legals podria exposar-les al risc de contribuir a violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans.” Les seves recomanacions al sector empresarial d’evitar qualsevol cooperació comercial o empresarial amb assentaments israelians il·legals no només reforcen el compromís amb els drets humans, sinó que també alerten les empreses sobre les possibles conseqüències jurídiques, econòmiques i reputacionals d’aquestes activitats. Aquestes mesures han de servir de guia per a les administracions catalanes i de l’Estat espanyol, exigint que les empreses locals segueixin els mateixos principis. “Per tant el Govern està aconsellant a les empreses noruegues a que no participin en activitats de cooperació comercial empresarial que serveixin per perpetuar la presència il·legal d’Israel en el Territori Palestí Ocupat”, va dir el Ministre d’Assumptes Exteriors de Noruega, Espen Barth Eide. Arran de la seva opinió consultiva emesa el 19 de juliol de 2024, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va declarar que les pràctiques d’Israel violen el dret internacional, inclòs el dret internacional humanitari, els drets humans internacionals i la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial.
El cas Alstom: una lliçó a tenir en compte
El 31 de gener de 2024, l’Ajuntament de Barcelona va firmar un contracte amb l’empresa Alstom, vinculat al sistema TRAM de transports de la ciutat. Aquest contracte s’afegia a un altre en vigor fins al 31/08/2024 entre Alstom i l’ATM[1]. Alstom és una empresa implicada en projectes que reforcen la presència d’Israel en territori ocupat -tal com acredita la seva presència en el llistat actualitzat en 2023 de la base de dades de NNUU-. Aquesta contractació, en ple genocidi, i sense signar la Declaració Responsable relativa al compliment dels Drets Humans i la dignitat humana que l’Ajuntament afirma aplicar en les seves contractacions, és un exemple de per què cal implementar aquestes mesures amb urgència.
Tal i com indica el govern de Noruega, actualment tota cooperació comercial i empresarial amb Israel pot estar associada amb violacions greus dels drets humans i es podria considerar una activitat que permet que continuïn les violacions d’aquests drets. És per això que les administracions públiques tenen la responsabilitat d’actuar per tal d’evitar contribuir a aquestes vulneracions, com per exemple no contractant a empreses senyalades per NNUU o d’altres, per operar en territori ocupat. Aquest tipus de contractacions no només perpetuen una situació de violació del dret internacional, sinó que també contradiuen els valors que les institucions catalanes i europees han afirmat defensar.
Garantir que situacions similars no es repeteixin implica reforçar les normatives, incorporar mecanismes de control més estrictes i adoptar una posició pública ferma, tal com ha fet el govern de Noruega. Això inclou des de prohibir la contractació amb empreses que col·laborin amb l’ocupació fins a promoure recomanacions que desincentivin la cooperació amb entitats que en certs casos podrien contribuir a perpetuar violacions dels drets humans.
Reclamacions a les institucions públiques catalanes i espanyoles
Les administracions catalanes, incloses la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya tenen el deure d’adoptar polítiques que impedeixin qualsevol participació directa o indirecta en la perpetuació de l’ocupació de Palestina. Organismes com ACCIÓ poden liderar aquestes accions promovent estàndards internacionals en les relacions comercials i empresarials. Ja fa mesos que les entitats SUDS i NOVACT van advertir que ACCIÓ hauria de tancar la seva seu a Tel-Aviv. La Generalitat hauria d’establir polítiques públiques i mesures específiques per a desincentivar la inversió catalana en sectors industrials i empreses israelianes que puguin estar contribuint de forma directa o indirecta amb la vulneració de drets humans del poble palestí.
En relació a l’Ajuntament de Barcelona, demanem que de forma immediata es doni resposta a la Declaració per garantir el compliment dels drets humans i la dignitat humana a la contractació pública, aprovada pel Ple del Consell Municipal de Cooperació Internacional el 9 d’octubre de 2024. En especial, demanem que sense excepció totes les empreses i contractes de l’Ajuntament hagin de signar la Declaració Responsable relativa al compliment dels Drets Humans i la dignitat humana, així com que s’apliquin mecanismes de comprovació sistemàtica del seu compliment. En particular demanem no contractar a cap empresa que està en la Base de Dades de les Nacions Unides (tenint en compte les futures actualitzacions) i en altres bases de dades rigoroses i independents.
D’altra banda, en l’últim any la Fira de Barcelona, un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, està rebent empreses involucrades en greus vulneracions de drets humans. Entre d’altres, el 4 i 5 de juny de 2024 la Fira de Barcelona va acollir la fira de drons Unvex 24, on es van exhibir els sistemes i tecnologies no tripulades de nombroses empreses implicades directament en l’ocupació, l’apartheid i el genocidi israelià mitjançant l’ús dels seus productes i serveis per part de l’Estat d’Israel. Els dies 23 i 24 d’octubre, la fira comercial va acollir l’Aviation Week, que va comptar amb la participació de tres empreses israelianes que proporcionen suport material o tècnic a l’exèrcit israelià, inclosa l’empresa estatal d’armes d’Israel, IAI. També hi van participar sis de les majors fabricants d’armes del món, que es beneficien del genocidi a Gaza, i almenys 16 més que formen part de la cadena de subministrament de components per a avions de combat. Del 5 al 7 de novembre es va celebrar l’Smart City World Congress, on l’Estat d’Israel tenia un pavelló sencer on s’exposaven una desena d’empreses que tenen vincles directes amb l’ocupació d’Israel del territori palestí.
Israel està sent actualment investigat davant el Tribunal Internacional de Justícia (TJI) de les Nacions Unides per la comissió d’un crim de genocidi contra el poble palestí que habita a la Franja de Gaza. En el marc d’aquest procés judicial i davant l’aclaparadora quantitat d’indicis, el Tribunal ha adoptat mesures cautelars per a tractar de frenar la massacre. En elles, el Tribunal ha recordat a tots els membres de la comunitat internacional que “tenen l’obligació de prevenir el crim de genocidi”. Les ordres del TIJ són jurídicament vinculants per a l’Estat espanyol i per a les diferents administracions públiques en el marc de les seves respectives competències. Els tercers estats no sols tenen l’obligació, establerta pel dret internacional, de no donar suport a la comissió de situacions d’il·legalitat, sinó que a més han de considerar que la seva assistència militar o d’un altre tipus a les operacions militars d’Israel a Gaza pot exposar-los al risc de ser còmplices de genocidi, tal com estableix la Convenció sobre el Genocidi. En un context en què Israel ha assassinat ja a més de 45.000 persones palestines i està usant la fam i la set com a armes de guerra, destruint hospitals i escoles a tota la Franja de Gaza, no sols és immoral que la Fira de Barcelona permeti la participació d’aquest tipus d’empreses, sinó que els integrants del consorci de la Fira podrien estar contribuint a provocar greus vulneracions de drets humans i del dret internacional.
Considerant las reiterades violacions del dret internacional i dret internacional humanitari, totes les administracions públiques catalanes i estatals haurien d’evitar promoure les relacions polítiques i econòmiques amb Israel, fins que el seu govern posi fi a la situació d’ocupació i apartheid contra el poble palestí.
A escala estatal, el govern de l’Estat Espanyol ha de fer un pas endavant. Més enllà de la carta enviada pel Ministeri de Drets Socials i Consum a empreses espanyoles amb activitat a Israel, l’Estat ha d’establir recomanacions més contundents per part de les administracions competents dirigides a les administracions públiques o fins i tot declarar una prohibició explícita a contractar empreses que vulneris el dret internacional i el dret internacional humanitari. Aquesta mesura tindria un impacte immediat i generalitzat, aplicant-se a totes les institucions públiques del territori. També demanem a les forces polítiques representades en el Congrés de les Diputades que aprovin la llei que prohibeix comerciar amb productes d’assentaments il·legals, com la Llei registrada per la coalició Sumar que tipifica com a delicte de contrabanda qualsevol relació comercial amb assentaments il·legals en territori ocupat.
La contractació pública social i ambientalment responsable no és una opció. Les administracions públiques tenen l’obligació d’aplicar mesures contundents per assegurar el compliment dels drets humans en el seu accionar, no només en el nostre territori sinó també en l’àmbit internacional. Contribuir, permetre o fomentar vincles econòmics en contextos de greus vulneracions pot suposar connivència i participació activa en aquestes vulneracions. És imprescindible garantir que cap euro públic contribueixi a perpetuar violacions del dret internacional, especialment en casos tan flagrants com l’ocupació de Palestina. Implementar aquestes mesures no només és una obligació legal, sinó també una qüestió de justícia i responsabilitat col·lectiva.
Edició i publicació: Lucrecia Baquero Ramos, Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània.
[1] Autoritat del Transport Metropolità, consorci encarregat de coordinar i planificar el transport públic de la regió metropolitana de Barcelona.
