El passat 14 de febrer, el Ministeri de Drets Socials i l’Agenda 2030 va publicar una consulta pública com a pas previ a la redacció d’un avantprojecte de llei que garanteixi la protecció dels drets humans i ambientals a les activitats de les empreses multinacionals. Aquesta consulta pública està oberta a la participació de la ciutadania i les organitzacions socials, que poden enviar les seves aportacions i documentació en relació amb l’avantprojecte de la Llei esmentada. El termini per participar-hi finalitza el 3 de març.
Davant d’això, la Coordinadora Estatal de Comerç Just ha remés un text amb propostes que recullen tant les reivindicacions de la Plataforma per Empreses Responsables, entitat de què formem part, i també del moviment de Comerç Just internacional.
Les propostes i reivindicacions del moviment del Comerç Just
Entre els aspectes que la CECJ hem inclòs a les nostres propostes, en destaquen:
- El nostre plantejament de partida és que les cadenes de subministrament mundials es caracteritzen per la desigualtat de poder entre els diferents esglaons, la qual cosa genera un repartiment del valor desigual i injust.
- La CECJ pensem que la futura Llei ha de “garantir un impacte positiu al llarg de les cadenes de subministrament per a les petites organitzacions agrícoles i artesanes del Sud Global i pels seus treballadors i treballadores”.
- A més, creiem que la diligència deguda de les empreses és un pas ineludible que el mercat està exigint, i, per tant, que cal regular per garantir criteris de compliment i de valoració.
Sobre els objectius de la futura norma, considerem que de manera específica la llei deu:
- Obligar les empreses a desenvolupar els plans de diligència deguda, així com sancionar l’incompliment d’aquesta obligació. Aquesta obligació ha d’abastar empreses de totes les mides i de tots els sectors, i ha d’incloure orientacions complementàries per a sectors específics d’alt risc per als drets humans.
- Assegurar l’accés a la justícia i la reparació de les víctimes que han patit la vulneració dels drets humans i mediambientals.
- Nomenar una autoritat competent, amb els mitjans adequats, que vetlli per aplicar-la.
Entre els aspectes concrets, plantegem la pertinència que la Llei abordi les pràctiques comercials, ja que a les cadenes de subministrament mundials són habituals males pràctiques com ara els terminis de lliurament insuficients, canvis d’última hora a les comandes, preus per sota dels costos de producció sostenible i reclamacions de qualitat fraudulentes, fet que contribueix a la violació dels drets humans.
Pensem que cal que la Llei faci referència als salaris i ingressos dignes com a drets humans i com a condicions prèvies per a altres drets humans i per a la protecció del medi ambient. Sense ingressos i salaris dignes, les cadenes de subministrament mai no podran ser veritablement sostenibles.
Així mateix, pensem que cal que aquesta Llei incorpori la perspectiva de gènere, ja que, moltes vegades, les dones pateixen els efectes adversos de les activitats empresarials de manera diferent i desproporcionada.
França, Alemanya i Noruega ja tenen lleis de deguda diligència
Països com França, Alemanya i Noruega ja tenen lleis de deguda diligència que regulen l’activitat de les empreses al llarg de tota la cadena de producció a qualsevol lloc del món. Altres com Holanda, Àustria, Bèlgica o Luxemburg estan desenvolupant processos polítics en aquest sentit.
A més, la Comissió Europea té previst aprovar properament una directiva europea sobre la matèria. Aquest text s’ha endarrerit diverses vegades.
Un vídeo per entendre els abusos de les empreses i la llei de deguda diligència
En aquest vídeo, elaborat per l’European Coalition for Corporate Justice i adaptat al castellà per la Plataforma per Empreses Responsables, s’explica de manera molt clara i breu la necessitat d’acabar amb els abusos de drets humans i ambientals de les empreses, i la importància de lleis per evitar-los:
Vols participar-hi?
Si com a organització o com a persona particular vols participar en aquest procés, pots fer-ho remetent el document amb les nostres propostes (o modificant-lo) o les de la Plataforma per Empreses Responsables al correu gabinete2030@mdsocialesa2030.gob.es seguint les indicacions del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, abans del 3 de març del 2022.