A Castella-la Manxa, la bretxa salarial de gènere se situa entorn del 18,6%. Està tres punts damunt que la mitjana espanyola, del 15,7%, segons les dades oficials de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això vol dir que les dones perceben de mitjana uns 4.781 euros menys a l’any que els homes.
Però aquesta no és l’única bretxa. Hi ha moltes més que tenen a veure amb els llocs de responsabilitat en les empreses, amb la conciliació, amb el lideratge femení i amb la corresponsabilitat en les cures, en els quals les dones assumeixen el 80% de les excedències laborals. Són totes les demandes comunes dels col·lectius feministes, situacions que venen repetint-se xifra rere xifra sense que res canviï. O canviï molt poc.
Encara que existeix un marc estatal mitjançant el Reial decret aprovat el 2021, el Govern castellanomanxec ha decidit fer una cosa més concreta al respecte. Ho porta anunciant des de fa dos anys com una de les iniciatives més importants de la present legislatura. I ho serà quan s’aprovi. Perquè la futura Llei per a reduir les bretxes de gènere en l’àmbit econòmic serà la primera norma autonòmica espanyola d’aquest calibre.
L’esborrany de l’avantprojecte ja està redactat i l’Executiu d’Emiliano García-Page vol aprovar-lo abans que acabi la legislatura l’any que ve. La Conselleria d’Igualtat, liderada per Sara Simón, ha abocat en la futura llei un conjunt de mesures concretes encaminades a altres objectius com erradicar la discriminació sistemàtica i facilitar l’accés a les dones a sectors tradicionalment masculinitzats, sobretot en l’àmbit rural i agrari.
També defineix conceptes clau i assigna responsabilitats institucionals per a assegurar que la perspectiva de gènere impregni totes les polítiques públiques de la regió.
Del sector públic al privat
L’esborrany, al qual ha tingut accés aquest diari, estableix gairebé un centenar de propostes que abasten tant el sector públic com el privat a través de la transparència, la vigilància i, sobretot, els incentius econòmics. Per exemple, amb caràcter general, promou el principi d’igual retribució per treball d’igual valor i que les empreses privades eliminin les clàusules de confidencialitat en les seves polítiques retributives.
En tot això complirà un paper essencial la Inspecció de Treball i Seguretat Social: vigilarà el compliment de la normativa sobre auditories retributives i l’eliminació de la bretxa salarial. I a més, en les negociacions col·lectives dels convenis laborals, s’assessorarà per a incloure la igualtat salarial i evitar clàusules que generin bretxes econòmiques. De fet, l’Administració castellanomanxega podrà impugnar convenis amb clàusules discriminatòries.
També es crearà un observatori regional de la bretxa econòmica entre dones i homes per a analitzar dades salarials desagregades per sexe i proposar mesures correctores.
Aquestes últimes accions estan detallades per tot l’avantprojecte. Criden l’atenció, sobretot, els incentius i les ajudes econòmiques públiques. En primer lloc, es convocaran subvencions per a empreses i autònoms destinades a corregir les bretxes salarials i tindran prioritat les que es comprometin a reduir-les en almenys un 15% respecte a la seva última auditoria.
Quant a la contractació pública, els òrgans promotors inclouran la reducció de la bretxa salarial com a criteri per a l’adjudicació de contractes públics. Així, en cas d’empat entre ofertes, es donarà preferència a empreses que acreditin una evolució favorable en la reducció de la seva bretxa respecte a l’exercici anterior. I també molt cridaner: no podran contractar amb el sector públic les empreses que, estant obligades per tenir més de 50 treballadors i treballadores, no disposin d’un pla d’igualtat registrat.
Així mateix, dins del sector públic, es realitzarà un estudi sobre la valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere en les administracions públiques per a identificar i corregir bretxes retributives internes. Es crearà un ‘Punt de Gestió d’Igualtat Econòmica’ que oferirà recomanacions específiques en matèria d’igualtat salarial i assessorament tècnic.
A més d’aquestes accions directes, la llei contempla campanyes de sensibilització periòdiques i la creació d’un “banc de bones pràctiques empresarials” per a divulgar experiències reeixides en l’eliminació de la discriminació salarial.
La qüestió més candent és com aplicar la perspectiva de gènere en les subvencions públiques. Es tracta d’un eix transversal que apareix per tot l’esborrany, però bàsicament, serà la Conselleria d’Administracions Públiques la que elabori “instruccions obligatòries” perquè totes les ordres de bases reguladores i convocatòries d’ajudes en concurrència competitiva incorporin aquesta perspectiva de gènere.
Reserva del 40% d’ajudes per a projectes liderats per dones
La mesura més rellevant és que l’administració podrà reservar fins a un 40% de les ajudes a l’emprenedoria per a projectes liderats per dones; s’atorgarà una puntuació extra a projectes desenvolupats en zones escassament poblades o en risc de despoblació per a fomentar el desenvolupament rural femení; i les ajudes per a corregir bretxes econòmiques es dirigiran prioritàriament a empreses que assumeixin compromisos verificables, com millorar la representació femenina en un 30% o reduir la seva bretxa salarial en almenys un 15%.
Una altra fórmula de nova creació que incorpora l’avantprojecte serà el Pla Regional per al Lideratge de les Dones, que inclourà incentius específics per a prioritzar l’accés a subvencions regionals a aquelles empreses que acreditin paritat en els seus òrgans de decisió.
En aquest punt compliran un paper essencial les associacions o organitzacions professionals de l’àmbit agrari, que només podran accedir a ajudes si compten amb una participació mínima del 40% de dones en els seus òrgans de direcció.
També en aquest sector, es prioritzaran les sol·licituds amb “representació rellevant de dones” (dones físiques, titularitat compartida, 50% de participació social o presidència femenina), atorgant-los almenys un 20% de la puntuació total en processos competitius.
Conciliació: estratègia pública i mesures contra represàlies
La conciliació i les cures són uns altres dos pilars fonamentals de la futura llei. La corresponsabilitat, entesa com el repartiment equitatiu de les responsabilitats domèstiques i de cures entre homes i dones, així com entre els diferents agents socials, ocupa un lloc destacat en l’avantprojecte. Estableix així la creació d’una Estratègia Pública de les Cures i la Corresponsabilitat, amb especial atenció a les zones d’intensa i extrema despoblació.
I quant a ajudes directes, es crearà un programa per a la contractació de personal domèstic destinat a la cura professional de fills, filles o persones dependents, i s’oferiran suports econòmics similars destinats a dones autònomes o titulars de microempreses en situacions laborals derivades de la conciliació.
Amb aquesta llei, l’Administració castellanomanxega també incorpora mesures per a la flexibilitat horària i la reducció de les jornades partides. Per exemple, en el sector públic, es promouran models d’organització del treball orientats a resultats que siguin “compatibles amb la conciliació corresponsable”.
De fet, l’avantprojecte declara il·legal tota discriminació, directa o indirecta, motivada per l’exercici dels drets de conciliació. A més, es vigilarà que no existeixi un tracte desfavorable en les empreses per aquest motiu.
D’igual forma, les subvencions públiques podran incloure línies específiques de suport o criteris de valoració positiva per a treballadors que hagin exercit drets de conciliació, com la reducció de jornada per guarda legal o excedències per cura.
En l’àmbit rural, mitjançant el denominat i ja implantat “transport sensible a la demanda”, s’impulsarà la mobilitat de les dones en el medi rural per a facilitar el seu accés a l’ocupació a través de programes de transport adaptats.
També existirà protecció enfront de possibles represàlies per conciliació, és a dir, evitar que hi hagi perjudicis laborals o personals. Aquesta protecció s’articula principalment a través del “dret a la indemnitat” i la declaració d’il·legalitat de les conductes discriminatòries.
El primer estableix que ningú pot ser discriminat ni represaliat per reclamar o exercir els drets de conciliació, i la protecció no es limita únicament a la persona que exerceix el dret, sinó que s’estén a persones que secundin o defensin a qui reclama els seus drets o a les quals mantinguin una relació matrimonial, unió de fet o parentiu amb la persona que exerceix el dret o el reclama.
És més, en el sector privat, l’administració promourà actuacions dirigides específicament a prevenir qualsevol tracte desfavorable derivat de l’exercici dels permisos de conciliació en les empreses i entitats. A això se sumaran accions per a eliminar la discriminació derivada de la maternitat, el gaudi de permisos de naixement i cures, o les reduccions de jornada per guarda legal.
I per a garantir que aquesta protecció sigui efectiva i no quedi en una ‘declaració d’intencions’, la llei contempla diversos mecanismes de control a través de la Inspecció de Treball com la pèrdua de subvencions i ajudes per a empreses que exerceixin represàlies o discriminació.
Fins a tres anys de penalització
De fet, l’avantprojecte de llei incorpora una àmplia llista d’infraccions, algunes ja esmentades. Combina la pèrdua de beneficis econòmics amb l’exclusió de contractes públics i l’obligació de retornar fons rebuts per a aquelles empreses que no compleixin amb els estàndards d’igualtat i paritat. Aquesta exclusió dels beneficis econòmics i la contractació pot durar fins a un termini màxim de tres anys, depenent de la gravetat de la infracció comesa.
En el cas concret del sector agrari, les associacions o organitzacions professionals d’aquest àmbit no podran rebre cap ajuda o subvenció pública si no compleixen amb una participació mínima del 40% de dones en els seus òrgans de direcció. I en els col·legis professionals, han de garantir que el sexe menys representat ocupi almenys el 40% dels llocs en les seves juntes de govern i comitès de direcció.
A més, l’incompliment de la paritat en els òrgans de decisió comporta la pèrdua de la prioritat en la contractació pública i en l’accés a subvencions regionals que el Pla Regional per al Lideratge de les Dones atorgarà a les empreses complidores.
Font: El diario
