La contractació pública és un dels principals motors de transformació econòmica i social. A Espanya representa l’11,5% del PIB i prop del 15% en el conjunt de la Unió Europea (Font: OIRESCON), fet que la converteix en una eina estratègica per impulsar models més justos, sostenibles i responsables.
En aquest context, REAS Red de Redes va celebrar una nova sessió del cicle de fòrums sobre Contractació Pública Responsable (CPR), impulsat des del 2023 pel grup de treball de CPR de la xarxa. La sessió del 2025 va tenir com a objectiu actualitzar el marc normatiu europeu i analitzar l’aplicació pràctica de criteris socials i ambientals en sectors estratègics com el comerç just i l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Del marc normatiu europeu a l’aplicació real
La sessió va ser inaugurada per Javier Mendoza, que va fer un recorregut per l’evolució de la Directiva Europea de Contractació Pública, i va destacar el canvi d’enfocament introduït des del 2014: no només importa què es compra, sinó també com es compra.
Mendoza va subratllar la necessitat de definir amb precisió els criteris de qualitat als contractes públics i va explicar com algunes administracions, com les de Catalunya, ja estan incorporant criteris socials i ambientals en el mateix objecte del contracte. Tot i això, va assenyalar importants desafiaments en la seva implementació efectiva: encara que la llei obliga a incloure aquests criteris, els plecs sovint no els desenvolupen adequadament.
Així mateix, va explicar que els tribunals no acostumen a qüestionar la legitimitat dels criteris socials, sinó la manca de justificació tècnica de la seva aplicació, especialment en aspectes relacionats amb millores salarials i condicions laborals.
Contractes reservats i oportunitats per a l’economia social
Un altre dels punts clau va ser l’anàlisi dels contractes reservats. Mendoza va aclarir que els centres especials d’ocupació i determinades iniciatives socials poden accedir a aquest tipus de contractació, mentre que les iniciatives mercantils han quedat excloses després d’una resolució recent del Tribunal Suprem.
També va detallar les opcions disponibles per a les entitats de l’economia social, com ara els contractes previstos a la disposició addicional 48, limitats a serveis socials, culturals i de salut, amb una durada màxima de tres anys, així com la possibilitat de reservar lots específics per a empreses d’inserció o centres especials d’ocupació.
Criteris ètics i comerç just en la contractació pública
A l’apartat dedicat als criteris ètics, David Comet va presentar un recorregut pel treball del moviment de comerç just des del 2004 per incorporar aquests principis a la normativa de contractació pública.
Va recordar fites importants com la sentència Norola del 2012 i les esmenes normatives del 2017, però va assenyalar que, malgrat els avenços legals, els criteris socials i ambientals continuen sent voluntaris a la pràctica. En aquest sentit, va destacar la preocupació expressada pel Parlament Europeu per la manca d’una implementació efectiva.
Com a contrapunt, Comet va compartir experiències reeixides, com les de l’Ajuntament de Madrid i la Universitat de València, que han aconseguit integrar criteris de comerç just als seus contractes públics, demostrant que la seva aplicació és viable quan hi ha voluntat política.
Habitatge cooperatiu: una alternativa des de la contractació pública responsable
L’últim apartat va estar dedicat al sector de l’habitatge, amb la intervenció de Javier Blanco, qui va defensar que els recursos públics no haurien de contribuir a l’enriquiment del mercat immobiliari privat.
Blanco va plantejar tres premisses fonamentals per a una contractació pública responsable en habitatge:
- Evitar la venda de sòl públic al mercat lliure.
- Limitar els ajuts públics per impedir l’augment dels preus de l’habitatge.
- Garantir una supervisió pública permanent.
Així mateix, va presentar el model de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, una proposta que redefineix l’habitatge com a bé d’ús i no com a actiu especulatiu, posant l’accés a l’habitatge al centre.
Cloenda i perspectives de futur
A la cloenda de la sessió, David Comet i Javier Blanco van compartir reflexions sobre com difondre i consolidar bones pràctiques. Comet va insistir en la necessitat de compromisos polítics ferms i obligacions concretes, més enllà de criteris voluntaris, assenyalant que la difusió només és efectiva quan les administracions es comprometen explícitament a utilitzar productes de comerç just.
Blanco va reconèixer que els models d’habitatge basats en l’economia social i solidària encara enfronten adversitats importants, especialment en comparació amb sectors més consolidats com el comerç just. Tot i això, ha subratllat que cada projecte reeixit enforteix i visibilitza el moviment.
Propers passos
Des de REAS es va anunciar la continuïtat del cicle de fòrums l’any vinent, amb la possibilitat d’ampliar-lo a altres sectors estratègics com l’energia renovable i les finances ètiques. A més, es preveu l’organització de sessions formatives específiques orientades a diferents sectors, amb l’objectiu de continuar impulsant una contractació pública veritablement responsable.