Contractes reservats, una oportunitat per a la inclusió social

26 set., 2022

Article de Jordi López, del Grup de treball de Compra Pública Responsable de REES Xarxa de Xarxes.

Les empreses d’inserció i els centres especials d’ús d’iniciativa social són empreses no lucratives promogudes per entitats del tercer sector que exerceixen la seva funció en favor de la inclusió a través de la realització d’activitats econòmiques de producció de béns o serveis. Analitzem el compromís de les administracions públiques davant aquestes en les seves contractacions.

Utilitzar la contratación pública contractació pública en favor de la inclusió és coherent amb la dimensió estratègica de la contractació pública, com a instrument de mercat clau en suport d’objectius socials. El treball que desenvolupen les empreses d’inserció i els centres especials d’ús d’iniciativa social permet que persones passives perceptores de prestacions passin a ser cotitzadores actives, generant un retorn econòmic per a les arques públiques.

Malgrat les oportunitats que ofereix la contractació pública reservada, estem molt lluny d’aprofitar aquest potencial. La llei de contractes recull l’obligatorietat d’establir un percentatge determinat de contractes com reservats, però com que no concreta aquesta obligació, deixa el seu desenvolupament a l’atzar de cada administració. Però fins i tot en administracions que han apostat per concretar aquesta obligació mitjançant normes pròpies, en la pràctica, ens trobem amb dificultats i reptes que impedeixen aprofitar plenament el seu potencial.

El cas d’Illes Balears com a exemple

Arran de la publicació en el portal de transparència de tota l’activitat de contractació de la Comunitat Autònoma entre juliol de 2017 i març de 2022, la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS Balears) ha fet seguiment dels contractes reservats adjudicats. Els resultats no són encoratjadors.

L’Acord de Consell de Govern de 29 d’abril de 2016, pel qual s’estableixen directrius per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de la Comunitat Autònoma, va fixar un 3% de reserva de contractes. Posteriorment, el 3 de gener de 2022, es va aprovar un nou acord, en el qual es fixa un percentatge mínim de reserva de contractes del 10%, prenent com a referència en aquest cas, no el conjunt de la contractació, sinó un llistat de contractes de serveis i subministraments recollits en un annex.

Enfront d’un objectiu del 3% de reserva, en el període analitzat s’han adjudicat 77 contractes o lots reservats sobre un total de 16.010 adjudicacions. Això suposa, tan sols, el 0,48% de tots els contractes o lots adjudicats i un 0,21% de la totalitat dels imports adjudicats. Per tant, en imports adjudicats, només s’ha aconseguit el 7,1% de l’objectiu marcat. També resulta cridaner que dels 77 contractes o lots reservats adjudicats no s’hagi produït cap adjudicació a empreses d’inserció, i que no tots els centres especials d’ocupació adjudicataris hagin estat d’iniciativa social, tal com estableix la normativa.

Un altre aspecte analitzat ha estat la baremació de l’oferta econòmica, amb una mitjana del 85% sobre el total de la puntuació. La baremació de l’oferta econòmica és important, no només perquè la llei de contractes públics estableix que la seva adjudicació es realitzarà utilitzant una pluralitat de criteris sobre la base de la millor relació qualitat-preu, d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. També perquè si el preu és el criteri d’adjudicació predominant, les empreses d’inserció no poden competir en preu amb els centres especials d’ocupació perquè per la seva regulació apliquen convenis amb taules salarials superiors.

Aquest cas dels criteris d’adjudicació exemplifica les dificultats a les quals s’enfronta la contractació pública social. Ja sigui per inèrcia, per falta de personal o per falta d’interès, és habitual que les administracions públiques elaborin els seus contractes fent “copy-paste” de plecs anteriors, malgrat el canvi de paradigma que suposa la normativa actual sobre contractació pública: millor relació qualitat-preu com a criteri d’adjudicació, incorporació transversal i preceptiva de criteris socials i ambientals, obligatorietat de reserva de contractes…

Conclusions extrapolables

El desenvolupament normatiu és condició necessària, però no suficient, per aprofitar el potencial de la contractació pública en favor de la inclusió social. De l’anàlisi de la contractació pública reservada del Govern de les Illes Balears, es poden extreure conclusions i propostes de millora que, sens dubte, són vàlides per al conjunt d’administracions públiques espanyoles.

Les administracions públiques, en tots els seus nivells, han de fixar objectius propis de reserva de contractes. Aquests percentatges, per a ser realistes, han de centrar-se en les activitats econòmiques que desenvolupen les empreses d’inserció i els centres especials d’ús d’iniciativa social. Però les polítiques en favor de la contractació pública social no es poden basar, només, en desenvolupament normatiu; es requereix un compromís i esforç actiu en diversos àmbits: planificació, consultes preliminars, creació de registres de proveïdors socials, formació, elaboració de procediments, instruccions i models de plecs, seguiment…

També és necessari generalitzar les reserves diferenciades per a centres especials d’ús d’iniciativa social i per a empreses d’inserció atenent les seves característiques i regulació específica, especialment a les seves diferents condicions salarials derivades dels convenis col·lectius que apliquen; així com comprovar que les empreses licitadores compleixen els requisits i estian inscrites en els registres corresponents, en particular que els centres especials d’ocupació siguin d’iniciativa social.

En relació als aspectes econòmics, els pressupostos de licitació han d’incloure els costos salarials segons conveni, així com els costos indirectes derivats de les mesures de formació, suport i acompanyament a la inserció, i rebutjar per temeràries les ofertes que no reflecteixin aquests costos; i el disseny dels criteris d’adjudicació han de millorar la valoració dels aspectes de qualitat per a aconseguir una millor relació qualitat-preu.

Finalment, és necessari establir sistemes de control i verificació dels requisits socials i ambientals contemplats com a criteris d’adjudicació o condicions especials d’execució perquè no acabin sent lletra morta.

U

BUSCA

Utiliza el buscador para encontrar el texto que más se adapta a tus necesidades.

i

COPIA

Coge la parte que te interese incluir en el documento que preparas.

Z

PEGA

Adáptalo a tu documento y facilita una contratación pública más responsable.

CONTACTO

Puedes hacernos llegar tus comentarios así como cláusulas, legislaciones, guías o noticias relacionadas con la Contratación Pública Responsable.

Todos los campos son obligatorios.

New Field

8 + 5 =