L’assegurança ètica pot ser una eina per promoure la compra pública responsable?

28 març, 2022

Article d’Albert Castell de CAES

“Una gran desconeguda i una eina molt potent”. Així descrivien la CPR Amanda Ortega i Onditz Portabella, tècniques d’Opcions especialitzades en aquest àmbit, en un reportatge publicat el 2020 . I no n’hi ha per menys! Es calcula que la compra de béns i serveis de les administracions públiques suposa el 14% del PIB de l’estat espanyol. Una xifra que podria pujar fins al 20%, segons alguns estudis

Actualment, la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017 (LCSP) suposa un marc legal favorable per a la CPR, ja que obliga les administracions a “incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i ambientals, sempre que guardi relació amb l’objecte del contracte.” En altres paraules, les persones tècniques i polítiques estan obligades, per llei, a tenir en compte criteris socials i ambientals als processos de contractació pública.

El conjunt de l’ESS i les Finances Ètiques tenim molt clar que aquest nou marc legal i la incorporació d’aquests criteris a la contractació pública suposa una gran oportunitat si volem avançar cap a una societat més solidària i respectuosa amb les persones i el medi ambient. Al cap ia la fi, la ciutadania tenim el dret (i el deure) de demanar una rendició de comptes a les administracions públiques, fiscalitzar els contractes que es fan amb els diners públics (els nostres diners) i exigir a les persones responsables un clar compromís amb la sostenibilitat.

A més, la CPR implica una conjuntura favorable per a l’ESS. Tenim una finestra per reivindicar-nos com una xarxa d’empreses i organitzacions que oferim béns i serveis de qualitat (també) per a les administracions, sempre posant la cura de les persones i els ecosistemes al centre de les nostres activitats econòmiques.

Som capaços d’imaginar-nos un petit percentatge de la cinquena part del PIB que suposa la compra pública circulant dins dels mercats socials? Quins canvis radicals suposaria per a la societat? I si aspirem que una petita part d’aquests diners serveixin de motor per a projectes transformadors, solidaris i sostenibles?

Amb aquest objectiu, l’ESS ha impulsat diverses iniciatives que promouen les bones pràctiques en la contractació pública. El portal Contracta Responsable de REAS Xarxa de Xarxes (REAS RdR), la col·lecció Guies pràctiques per a la CPR de REAS Euskadi o el banc de recursos de bones pràctiques de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) en són una bona prova.

L’ESS ha estat capaç d’articular un sistema integral de finances ètiques que abasta els serveis bancaris, el crèdit, les assegurances i un conjunt d’instruments de divulgació, educació i validació les pràctiques financeres orientades èticament.

En línia amb això, Finançament Ètic i Solidari (FETS) va publicar a finals de 2021 la Guia per a la contractació pública de serveis financers ètics i solidaris per tal que les administracions públiques puguin incorporar pràctiques ètiques i compromeses amb la sostenibilitat a través de la contractació pública de serveis financers.

El segell EthSI i el seu paper a la CPR

I les assegurances ètiques i solidàries? Quins instruments ja existents podem posar a disposició que permetin al sector públic fer un consum més conscient i responsable? Onditz Portabella ens recordava en aquest mateix bloc que si la CPR es complica, l’hem de fer més fàcil. Per sort, les assegurances ètiques i solidàries ja disposem d’una eina útil i amb un llarg recorregut que serveix per identificar les bones pràctiques dins del sector assegurador: el segell EthSI.

Aquest segell és un certificat amb més duna dècada de trajectòria. El 2008 l’Observatori de les Finances Ètiques (promogut per FETS) va desenvolupar aquesta certificació i des de llavors un comitè independent format per persones expertes vinculades a l’ESS i la societat civil avalua si diferents entitats i productes disposen dels requisits per tenir el distintiu. Els aspectes que el comitè té en compte estan relacionats amb el comportament ètic de les organitzacions, la responsabilitat social, la inversió ètica, així com la transparència i la vinculació amb l’ESS i amb entitats de les Finances Ètiques, entre d’altres.

El 2020, alguns ajuntaments catalans com Monistrol de Calders (Barcelona) o Capafonts (Tarragona) ja van contractar assegurances gestionades èticament a través de contractes menors. Però no ha estat fins a finals del 2021 que una administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, ha incorporat el segell EthSI com un criteri puntuable en dues licitacions. A finals de febrer es va notificar la resolució dels contractes públics en què la gestió ètica i solidària dels serveis d’assegurança ha estat determinant. Arç Cooperativa, part del projecte d’intercooperació per a la promoció de l’assegurança ètica CAES , serà la corredoria que gestionarà aquests contractes.

Aquesta aposta és una petició històrica del segell EthSI que demanava “incorporar més enllà dels criteris tècnics, criteris ètics, socials i ambientals” puntuables a les pautes d’adjudicació. Des de l’Observatori de les Finances Ètiques, aquest fet es valora com una fita per a una certificació nascuda de la societat civil organitzada. “Que el distintiu serveixi per fomentar el consum responsable dins de les administracions públiques i contribueixi a donar més coherència a les polítiques és una molt bona notícia”, declara Sergi Salavert, coordinador del segell.

Al cap ia la fi, el que demostra aquesta resolució és que, amb la voluntat política necessària, es poden posar en valor aspectes ètics, socials i ambientals en les pautes d‟adjudicació d‟un contracte d‟assegurança durant l‟elaboració d‟un concurs públic.

Si reivindiquem unes assegurances gestionades èticament i promovem que persones, entitats i organitzacions practiquin un consum conscient quan escullin un producte i una entitat asseguradora, podem exigir que l’administració pública tingui en compte aquests mateixos criteris per al desenvolupament de projectes de contractació.

Assegurances gestionades èticament per a un projecte social i cooperatiu

Un altre dels aspectes més rellevants de la resolució d’aquestes dues licitacions de l’Ajuntament de Mataró és que suposa el fermall final a un cercle virtuós entre administracions públiques, ciutadania, ESS i empreses mercantils disposades a avançar en matèria de sostenibilitat social i ambiental.

Les assegurances adjudicades corresponen al projecte Lloguem! Yes, We Rent!. És una iniciativa impulsada pel consistori català per a la promoció de l’habitatge de lloguer assequible a la ciutat. Amb aquest projecte, l’ajuntament fa de pont entre persones propietàries i llogateres, organitzades a través de Bloc Cooperatiu , la primera cooperativa d’inquilines d’Europa, facilitant la rehabilitació de finques antigues, establint mecanismes de seguretat per al cobrament dels lloguers i incidint al mercat de lloguer de la localitat promovent uns preus més assequibles.

El procés de creació de la cooperativa d’inquilines ha comptat amb l’acompanyament d’altres entitats referents de l’ESS i el cooperativisme, com ara la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, el Col·lectiu Ronda o la càtedra d’Economia Social del TecnoCampus.

L´Ajuntament de Mataró ha demostrat com una administració pot exercir d´agent econòmic teixint xarxes entre empreses i entitats de l´ESS, ciutadania i empreses convencionals a través de polítiques públiques que tinguin com a objectiu el benestar de la ciutadania.

Per part seva, les entitats de les Finances Ètiques, en aquest cas Arç Cooperativa, ens integrem com un element més aquest engranatge format per la ciutadania organitzada, l’ESS i l’administració per promoure un habitatge de lloguer assequible a través d’una gestió ètica i solidària de les assegurances a partir de criteris de CPR.

Com defensaven Portabella i Ortega , la CPR suposa un canvi de paradigma perquè la “contractació pública ocupi el lloc que li correspon com un instrument polític per aconseguir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental”. D’aquesta manera, es fa una coherència entre la gestió de les decisions de contractació i els objectius de política pública.

Com reconeix Luigi Carinci, conseller de Contractació Pública de REAS Xarxa de Xarxes, “aquesta inclusió de criteris ètics representa un avenç significatiu cap a una contractació més responsable i una fita en la presa en consideració de la certificació EthSI com a referència per a l’administració”.

Més enllà d´estar orgulloses d´aquesta fita, les entitats de les Finances Ètiques i l´ESS tenim l´obligació de llegir aquesta notícia com una nova oportunitat. Hem de continuar traçant estratègies de difusió i sensibilització i mantenir la nostra aposta formativa en el nombre més gran d’àmbits possibles.

Si les assegurances ètiques són una palanca de canvi i hi ha una oportunitat d’impulsar-les a través de la CPR és la nostra responsabilitat liderar aquesta lluita perquè les institucions públiques, conscients del seu paper com a agent socioeconòmic, posin en marxa polítiques actives amb caràcter transformador. Al cap ia la fi, es tracta d’enfortir una economia solidària que situï les persones, les comunitats i el territori al centre del circuit econòmic com a única alternativa viable cap a la sostenibilitat.

Últimas noticias publicadas:

Más info?

Toda la información sobre Contratación Pública Responsable y la Economía Solidaria en nuestro boletín mensual.

U

BUSCA

Utiliza el buscador para encontrar el texto que más se adapta a tus necesidades.

i

COPIA

Coge la parte que te interese incluir en el documento que preparas.

Z

PEGA

Adáptalo a tu documento y facilita una contratación pública más responsable.

CONTACTO

Puedes hacernos llegar tus comentarios así como cláusulas, legislaciones, guías o noticias relacionadas con la Contratación Pública Responsable.

Todos los campos son obligatorios.

New Field

4 + 9 =