Què hi ha de nou, vell? La Compra Pública Responsable, l’ESS i les Administracions

29 des., 2021

En dues hores es va prendre el pols a l’estat de salut de la CPR després de 4 anys de l’aprovació de la LCSP. Pot semblar una quimera abastar tots els temes implicats, sobretot si es volen arribar a conclusions fermes o definir línies de treball futur. A vegades, penso que correm el perill de no poder abastar prou, o bé ens repetim, ens solapem i no diem res nou. Escolta! Doncs part de raó sí que podria tenir. Així va començar Javier Mendoza de la Universitat de la Llacuna, parlant-nos de la primera Llei de Contractes de 1852. Ha plogut, però la importància de la CPR que es veu reflectida en aquest document ha anat per una deriva perniciosa on la visió economicista es reduïa únicament al preu com a indicador de qualitat, deixant de costat el valor real dels béns i serveis!

La pràctica, per contra, ha demostrat que aquesta assimilació del preu amb el valor és errònia. Per aquest motiu, el que es considera nou per a la compra pública, no ho és per a moltes persones i organitzacions que ens neguem a creure que el preu és indici inequívoc de qualitat, de justícia ambiental i social, de respecte als drets humans. A més, Javier, també va comentar que ja no és qüestió de fe o de preferències personals, sinó també d’eficiència i que la incorporació de clàusules ambientals, socials i de bon govern és una gestió dels recursos que maximitza els potencials impactes de la compra i contractació pública, alhora que busca reduir les externalitats negatives. La CPR i el volum econòmic que mou és sens dubte una política palanca per a aconseguir objectius de polítiques públiques més enllà de la mera provisió de béns i serveis.

Però, tot i posant-nos en el supòsit d’una excel·lent aplicació de la llei de contractes a nivell tècnic, haurem de fer un esforç extra, perquè no és suficient, la CPR no pot amb tot. Queda demostrat que hem de treballar amb complicitat, reconeixement i suport dels nostres àmbits quotidians, perquè la compra i contractació responsable passi de la teoria a la pràctica efectiva. Mentre es treballa i s’avança lentament arriben pandèmies, crisis econòmiques i plans de recuperació que ens fan fer un pas enrere i ens fan posar en alerta, una altra vegada, sobre la gestió dels recursos públics, de la contractació pública i el paper que han de jugar les petites i mitjanes empreses i les entitats de l’economia social. La CPR s’escapa del marc estricte de l’aplicació d’una llei, existeix la necessitat de tenir una mirada més àmplia en les quals s’impliqui de manera significativa també la voluntat política, per a què les emergències i les urgències no serveixin per a justificar la falta de transparència i se senten normes que afavoreixen a les grans corporacions tal com va comentar Sandra Vicente, una altra de les ponents de la trobada, integrant de la plataforma Open Generation Eu, la web de la qual us animo a consultar. Seguim i fem costat a la plataforma que busca incidir per a uns fons Next Generation transparents i accessibles. Spoiler, ja estan arribant. Treballem perquè no es justifiquin més lògiques resultadistes, cal cuidar els processos.

Vaja, que en allò macro hi ha forces que ens dificulten aquest accés de les entitats de la ESS i de les Pimes als recursos públics, però és que a menor escala i amb mesures que la LCSP protegeix com la reserva de mercat també tenim molt de marge de millora, segons va exposar Jordi López, de REAS Balears . Hi ha la necessitat de blindar (i crear un registre) els Centres Especials de Treball d’Interès Social (CETIS) i per tant, protegir l’excepció a la lliure concurrència i així aconseguir els objectius socials associats a aquesta reserva. També es confirma la importància que el fet de ser una reserva no significa que es pugui decidir per preu i que el clausulat social és igual d’important que en una altra mena de procediments.

Els canvis d’hàbits no són fàcils, ni ho van ser, ni ho seran. Però, tornem a 1850, pensem una altra vegada que no parlem de coses estranyes o complicades, sinó que parlem de coses de sentit comú en les quals estem més o menys d’acord. El preu no és l’únic indicador, important però no el determinant. Som conscients de la capacitat tractora de la compra i contractació pública, així com de la seva capacitat de ser política transversal i estratègica. I encara que parlem des del nostre petit espai de treball tenim la mateixa voluntat d’incorporar aspectes ambientals, socials i de bon govern (ASG) en la presa de decisions, així com la transformació social. Tenim un marc legal favorable a la incorporació d’aspectes ASG i a la promoció de la participació de les PIMES i la ESS i també tenim un sector que en els últims anys no ha deixat de desenvolupar-se tant quantitativa com qualitativament oferint cada vegada una major quantitat de béns i serveis amb atributs ASG i que no, no són assistència social, és treball productiu amb alt impacte social. La convergència entre la ESS i la CPR no és una quimera si no que és real. Però hi ha diferents accions a realitzar per a poder reduir la distància existent entre les dues.

Una de les accions és la facilitació d’eines col·laboratives que ajudin a la identificació de bones pràctiques en compra i contractació pública, com la pàgina https://contratacionpublicaresponsable.org/per la qual hi hem navegat en aquesta jornada de la mà de Pilar Varo, una altra de les participants i membre de la cooperativa IDEAS. És desitjable que sigui una pàgina alimentada i consultada. Només així serà finalment un portal de referència per a les persones implicades en els processos de licitació. No és l’única acció per a anar avançant, però és una senzilla eina que pot tenir alt impacte.

No sé si hi ha res de nou, però som moltes les persones que tenim ganes de transformar des dels nostres respectius espais. Cap de nosaltres per si sola té raó ni la solució, el suport entre les diferents iniciatives resulta imprescindible. Només la combinació de totes elles podrà aconseguir fer passos avancis ferms i resistents a les majors resistències:

Si la CPR és encara estranya per a molts, continuem formant-nos i formem, tant per a persones polítiques, tècniques o entitats de l’economia social, sense oblidar la ciutadania. Difusió, sensibilització, formació, campanyes específiques…
Si la CPR es complica, fem-la més fàcil. Eines com el portal web contrataresponsable, estan fetes per a simplificar (que no fer) la tasca de cerques de bones pràctiques, exemples de clàusules, guies, estat de l’actualitat jurídica.
Si en la CPR som pocs, ajuntem-nos, continuem teixint xarxes de coneixement compartit, de grups de treball mixtos (polítics, tècnics, juristes.), investiguem. I, posteriorment, fem-nos sentir i mirem incidir en aquells àmbits que toquen tant la CPR com la promoció de la ESS.

Font: Me Cambio en El Salto Diario

U

BUSCA

Utiliza el buscador para encontrar el texto que más se adapta a tus necesidades.

i

COPIA

Coge la parte que te interese incluir en el documento que preparas.

Z

PEGA

Adáptalo a tu documento y facilita una contratación pública más responsable.

CONTACTO

Puedes hacernos llegar tus comentarios así como cláusulas, legislaciones, guías o noticias relacionadas con la Contratación Pública Responsable.

Todos los campos son obligatorios.

New Field

9 + 9 =