L’última revisió del primer criteri del model de Ciutat pel Comerç Just, corresponent al trienni 2022-2024, va permetre conèixer com ha progressat el compromís de les localitats amb una contractació pública coherent amb les polítiques de cooperació internacional pel desenvolupament i el Comerç Just, és a dir, amb la compra pública ètica.
La campanya, iniciada el 2006, ha mobilitzat als agents locals, com ONGD, associacions i botigues de Comerç Just, per a reclamar, especialment a ajuntaments i universitats, que incorporen criteris ètics de Comerç Just en les seves compres i contractes. Bàsicament, l’objectiu ha estat sempre que el Comerç Just fos present en el dia a dia de l’activitat i els serveis públics, facilitant que la ciutadania pogués accedir als seus productes i que les pròpies institucions fossin un exemple de consum responsable. Cafeteries i cantines municipals i universitàries, serveis de càtering a esdeveniments o màquines expenedores han estat alguns dels escenaris en els quals s’han materialitzat aquestes experiències.
En funció de la seva població, les Ciutats pel Comerç Just han d’acreditar un nombre mínim de contractes o concessions que hagin requerit la publicació d’un pleg de licitació que contempli, almenys, un criteri de Comerç Just durant el període de referència. Com més població tingui una localitat, major serà el nombre de contractacions públiques que haurà d’acreditar.
Des de l’aprovació de l’actual Llei de Contractes del Sector Públic, el 2017, la compra pública ètica no ha estat només una possibilitat, sinó també un mandat. Aquesta normativa té per objecte aplicar criteris socials i ambientals en tota la contractació pública. En aquest context, les Ciutats pel Comerç Just han contribuït a demostrar que era possible aplicar criteris ètics de Comerç Just en els contractes dels seus ajuntaments, universitats i diputacions provincials. Però que ens diu aquesta última revisió del programa? Ha progressat la compra pública ètica gràcies a la llei i a la incidència política realitzada davant les entitats públiques locals?
A la llum d’aquesta revisió, la resposta és agredolça. Encara que la pràctica totalitat de les ciutats adherides a la campanya ha mantingut el seu compromís amb la compra pública ètica, la majoria ha aplicat criteris de Comerç Just amb poc impacte i, sovint, amb poca o nul·la eficàcia. L’aspecte positiu és que el Comerç Just continua sent present en la contractació pública dels municipis. Això no és fútil. El Comerç Just ha impregnat unes formes d’entendre la contractació pública que, a vegades, s’han mostrat escèptiques i inflexibles. No ha estat fàcil que els criteris socials i ambientals tinguin cabuda en aquests processos, tradicionalment més centrats en les garanties jurídiques i legals que en aprofitar el seu impacte positiu sobre la societat. Ha estat una reivindicació d’anys que, finalment, va ser defensada per la jurisprudència i, posteriorment, inclosa en la legislació.
En tot cas, l’aplicació dels criteris ha sigut irregular durant tot el recorregut de la campanya. Aquesta avaluació reflecteix una falta d’impuls i lideratge per part dels ajuntaments. Una gran part d’ells ha acreditat únicament haver valorat de forma positiva que les entitats licitadores incloguessin productes de Comerç Just en les seves ofertes, amb puntuacions que no han superat els 6 punts sobre 100. Això resta eficàcia als criteris de Comerç Just, ja que l’entitat adjudicatària no té per què ser necessàriament la que hagi ofert o s’hagi compromès a utilitzar aquest tipus de productes.
Una altra clàusula ètica poc eficaç consisteix a aplicar com a criteri de desempat que l’entitat adjudicatària estigui acreditada com a Organització de Comerç Just. És poc probable que es produeixi un empat i encara menys que una de les organitzacions que hagi presentat una oferta i es trobi en aquella situació sigui una entitat de Comerç Just. Com s’ha mencionat, l’impacte que pretén aconseguir la campanya és promoure el consum responsable entre la ciutadania i garantir unes condicions de vida i feina dignes per a les comunitats productores del Sud Global. Aquest objectiu només es pot aconseguir mitjançant criteris que exigeixin l’ús de productes de Comerç Just en els contractes públics, com cafè, sucre, te o cacau, entre altres.
Algunes ciutats han justificat l’adjudicació de contractes en què l’ús de productes de Comerç Just era obligatori, en aplicar-ho com a condició especial d’execució. Amb això, els ajuntaments, les universitats i altres entitats públiques no només garanteixen l’impacte del criteri, sinó també la seva eficàcia. Entre les experiències destacades es troben:
- L’ús obligatori de cafè 100 % de Comerç Just en les màquines expenedores de la Universitat de Còrdova.
- L’ús de cafè de Comerç Just en el servei de menjadors col·lectius i cafeteries de l’Ajuntament de Saragossa.
- La coordinació impulsada a Castelló de la Plana per a aplicar criteris de Comerç Just entre diferents entitats públiques amb activitat en el municipi, com l’ajuntament, la diputació, la Universitat Jaume I i la Generalitat Valenciana.
En conclusió, és necessari continuar impulsant la compra pública ètica, especialment en un context internacional marcat per la degradació ambiental i l’augment de la desigualtat social.
El principal repte de la campanya ha de ser aconseguir que el Comerç Just sigui present en tots els contractes públics en què sigui possible incorporar-lo.
Les cantines, menjadors i cafeteries ubicades en centres públics, municipals o universitaris haurien d’oferir productes de Comerç Just com cafè, cacau instantani, xocolata, sucre o te. S’hauria de garantir que, almenys, un d’aquests productes fos de Comerç Just. Sempre que sigui possible, l’oferta hauria de prioritzar aquests productes, en lloc de presentar-los únicament com una alternativa o un complement. Aquest repte també és aplicable a les màquines expenedores i als serveis de subministrament d’aliments, on hauria d’existir sempre una gamma de productes de Comerç Just.
Així mateix, com a línia d’innovació, es troba a faltar una aposta més gran pel tèxtil de Comerç Just. Part de les peces que componen els uniformes de treball del personal de diferents serveis municipals, com jardineria, transport urbà o extinció d’incendis, podrien incorporar productes de Comerç Just. Per exemple, podrien adquirir-se samarretes de cotó de Comerç Just com a part d’aquests uniformes. No és difícil: només cal voluntat política per a apostar de manera decidida pel Comerç Just.
Finalment, també haurien de millorar-se els sistemes de seguiment de l’execució dels criteris de Comerç Just. És necessari aplicar mesures i eines que permetin als òrgans responsables de l’execució dels contractes controlar que aquests criteris es compleixin realment. Això implica comprovar, per exemple, que el cafè que es dispensa és de Comerç Just o que una samarreta de cotó subministrada com a part d’un uniforme de treball compta amb la corresponent certificació de Comerç Just.
Sens dubte, és el moment d’apostar per una compra pública ètica que contribueixi a construir unes relacions comercials internacionals basades en el respecte dels drets humans i laborals de les comunitats productores i treballadores del Sud Global. La solidaritat global és el camí.
