Article d’Amanda Ortega i Onditz Portabella Equip de compra pública d’Opcions
La Compra Pública i el consum en èpoques nadalenques són conceptes aparentment molt allunyats. Aquesta afirmació sorgeix gairebé automàticament, i és que, de manera natural, la compra pública està pensada per no caure en el consum impulsiu típic, que no exclusiu, de l’època nadalenca.
La societat del consum ens indueix a comprar en qualsevol moment de l’any i el Nadal és un dels seus grans reclams: cada vegada una mica abans, cada vegada una mica més. Amb el tret del Black Friday , seguit del CyberMonday, se’ns envaeix de reclams publicitaris que ens sedueixen amb béns i serveis que es presenten com a oportunitats impossibles de rebutjar.
És l’administració pública i la compra aliena a tots aquests impulsos?
L’administració pública no pot, ni ha de respondre a necessitats a curt termini, sinó que més aviat es regeix per la racionalitat i la planificació. Hi ha una identificació de necessitats i es fa una previsió, és a dir que podríem afirmar que es tracta d’una compra proactiva. En aquest sentit, hauríem de suposar que el consum de les administracions públiques és més estable, independent de l’època de l’any en què es faci la compra del bé o servei.
Sí que consumeix béns i serveis de tipus nadalenc, com ara la il·luminació de la ciutat, el muntatge i el desmuntatge d’ornaments nadalencs, campanyes de sensibilització específiques o altres productes i serveis afins. Podria ser interessant observar l’evolució de la despesa pública en aquest tipus de compres, valorar si en els darrers anys hi ha hagut un augment en la despesa que acompanyi la voràgine consumista que ens consumeix com a societat. Més llums, més adornaments, més activitats programades, etc. Actualment, no es disposa d’un estudi similar que avaluï aquesta despesa, tant en quantitat de contractes com en volum de diners dedicats a això, així com el nivell de criteris socials, ambientals i ètics inclosos en els mateixos, que ens permeti considerar la celebració d´unes festes amb criteris de sostenibilitat.
L’acte de consumir individualment no ha de respondre davant de ningú, cadascú utilitza els seus diners com vol o com pot. En el cas de l’administració pública, parlem de diners públics, dels diners de tots i cada acte de compra de béns o serveis està subjecte a un marc legal estricte (des de normatives europees a instruccions locals) per evitar actes arbitraris discrecionals i poder justificar les despeses realitzades davant la rendició de comptes públics a què s’ha de sotmetre el consum de l’administració pública.
Per tant, la compra pública no hauria d’estar subjecta a les modes i tendències observades en altres administracions, ni a la pressió de grans campanyes publicitàries, sinó que les polítiques públiques nacionals i internacionals haurien de ser l’eix motriu d’aquesta despesa. un exemple seria el dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible , en què la meta 12.7 (ODS 12) explicita la promoció de pràctiques d’adquisició pública que siguin sostenibles com a base per a l’assoliment de l’Agenda 2030.
De fet, aquesta necessitat d’incorporar criteris de sostenibilitat a la compra pública té un punt d’inflexió a Espanya amb l’aprovació de la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017 (LCSP) que incorpora els requisits establerts a les directives europees de contractació del any 2014. Aquesta normativa detalla, entre altres consideracions, com tota contractació pública haurà d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i ambientals que valorin tot el cicle de vida dels productes i els serveis a contractar. Però, com passa habitualment, la llei, encara que necessària, no és suficient per assegurar un canvi d’hàbits en la manera de contractar, tant en èpoques nadalenques com durant la resta de l’any. La incorporació de criteris socials, ambientals i ètics requereixen una inversió més gran en recursos humans i econòmics, així com de la voluntat política per aprofitar el potencial que el marc legal permet, tal com es recull a l’article Compra Pública: un bon tomàquet !
El paper de ladministració pública i la valoració de les necessitats
Cert és que els regals immaterials són cada vegada més habituals, unes entrades per al teatre, un passeig amb cafè al sol, una tarda al parc, etc, reduint així la pressió sobre els recursos naturals de qualsevol producte material. Però encara està molt arrelada la compra de regals, siguin del Tió de Nadal/Olentzero, de Santa Claus, dels Reis Mags o en defecte d’un amic invisible de la feina, del grup d’amistats o del gimnàs. Bufandes, mitjons, guants i gorres per tot arreu fins a arribar als pongos, allò que tu no voldries, però que s’acaba regalant. Entre campanyes de màrqueting i seguir la roda social en aquestes festes entrem en una dinàmica consumista poc racional i, sobretot, que genera impactes ambientals, socials i de caràcter ètic significatius.
La resposta a la pregunta sobre la necessitat és complicada. La necessitat induïda culturalment i socialment fa gairebé impossible escapar del consum, però no s’ha de tampoc demonitzar qualsevol tipus de consum, ja que viure sense consumir és pràcticament impossible, però consumir conscientment pot ser altament senzill sempre que disposem de la voluntat, les eines, i els recursos i informació necessaris.
La compra pública de béns i serveis està subjecta a una anàlisi de necessitats que cal justificar. És la primera pregunta que ens hem de fer per realitzar un consum conscient, i alhora resulta un exercici pràcticament absent a la majoria de les accions de consum sotmeses a la pressió de la publicitat i la urgència.
Tot i així, com hem anat veient, l’administració pública haurà de proveir alguns béns i serveis durant aquests dies. Tampoc no es pot dir que aquestes accions de consum resultin d’una decisió impulsiva sinó de la planificació a temps vista per poder seguir els procediments de contractació pública. Processos de tramitació que són considerats de manera general lents, però aquí el temps i la lentitud juga a favor del consum conscient.
VI Fira del consum responsable i de lESS. Cartell de l’Ajuntament de Barcelona
Les alternatives sempre existeixen, només cal trobar-les… De regalar un poso a regalar un massatge hi ha un ampli marge de possibilitats, de la mateixa manera que passa en el cas de les administracions públiques, especialment pel que fa a la promoció d’un altre tipus de consum entre la ciutadania. Aquest és el cas, per exemple, de la VI Fira de Consum Responsable i d’Economia Social i Solidària de la ciutat de Barcelona , un exemple de com és possible crear sinergies i fer visible aquest canvi de paradigma cap a un consum conscient aprofitant les tendències de consum nadalenc.
Veiem com l’administració pública sí que duu a terme un consum relacionat amb el Nadal, però les seves actuacions no són neutres, formen part d’una política estratègica transversal, i pot demostrar no només la racionalitat en el consum vinculada a la justificació de les necessitats, sinó que també compta amb eines per potenciar impactes positius en les accions de compra i contractació.
Per tant, podem aprendre i valorar positivament la lentitud de l’administració pública com un atribut clau per a la inclusió de consideracions socials, ambientals i ètiques en la compra i la contractació pública. Però és cosa de tots continuar treballant per obtenir el major rendiment i potser així, facilitar les nostres opcions de consum conscient a nivell individual, tant per a moments com l’època festiva en què ens trobem, com per al consum més important que portem a durant la resta de l’any.
Bones festes a totes!
