Article elaborat per Luigi Carinci i David Comet del grup de treball de contractació pública responsable de Reas Red de Redes
Fa tres anys que es va publicar al BOE la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (d’ara endavant LCSP). Es tracta d’una normativa que ha introduït no poques novetats a la legislació espanyola respecte a la relació entre el sector públic i els operadors econòmics. Algunes de les esmenes presentades al seu moment per REAS, van ser incloses literalment al cos legislatiu, traduint-se en modificacions substancials que van afavorir la contractació amb organitzacions de l’Economia Social i Solidària, i van permetre avançar cap a una Contractació Pública Responsable , molt més oberta i participada per PIMEs i agents socials. Més compromesa amb les polítiques socials, ambientals i per a la igualtat de gènere, que ens ajudés a transitar cap a una economia més intel·ligent, sostenible i inclusiva, en línia amb l’Estratègia Europa 2020 i amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que aspira a “eradicar la pobresa, millorar les condicions de vida de la població i assolir la ràpida transició a una economia baixa en emissions de carboni i resilient al canvi climàtic”.
La coresponsabilitat social i ambiental encoratjada des de la UE a través de les Directives 2014/23/UE i 2014/25/UE, que respon a la creixent preocupació de la ciutadania per la preservació del medi ambient, per assegurar condicions laborals dignes davant de la urgent precarietat laboral i per l’eliminació de les desigualtats socials, s’ha traduït, en la normativa estatal, en la presa en consideració de manera transversal i preceptiva de clàusules de Contractació Pública Responsable, amb la introducció del cicle de vida com a criteri bàsic per a la construcció del preu d’oferta, l’exigència d’estàndards i etiquetes que acreditin el compliment del clausulat social i ambiental, i de la reserva de mercat a les empreses de l’economia social i solidària.
En aquest període, des de REAS Xarxa de Xarxes, arran de l’experiència adquirida en les darreres dècades, podem dir que els avenços en l’aplicació de la contractació amb criteris socials i ambientals són importants, tot i que no obstant queda ampli camí per recórrer en termes d’incidència política, als diferents nivells del sector públic, ia la socialització de les bones pràctiques i experiències reeixides entre els gestors dels procediments de contractació. Des del nostre punt de vista, l’aplicació de la Llei encara no ha assolit les cotes esperades. L’informe número 136 sobre aplicació de contractació pública del Comitè Europeu de les Regions, d’octubre del 2019, reconeix que tant la pràctica administrativa com els agents econòmics estan en processos d’adaptació i que l’aplicació de la norma sense errors s’ha convertit en un fi en si mateix, en comptes de ser un instrument per contractar serveis i subministraments. Segons la nostra experiència, a l’escassetat de recursos, en particular dels governs locals, s’uneix l’escassa voluntat política i la manca d’un enfocament estratègic de la contractació, com a factors limitants per al desplegament i l’aplicació plena de la LCSP a tot el seu potencial, per a la millora de les condicions laborals, la posada en marxa de mesures per a la igualtat de gènere i conciliació familiar, la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle (GEI), precursors del canvi climàtic, l’aposta per l’agricultura ecològica i altres formes de producció sostenible, el respecte dels drets humans i el suport a les xarxes de comerç just, i la tributació justa, a més de la creació d’un teixit productiu més arrelat socialment i amb capacitat de vertebrar el territori.
Valgui com a exemple, l’escassa aplicació de la reserva de mercat a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social, recollida a la Disposició Addicional 4a de la LCSP. Ja en el primer any d’aplicació, la LCSP obligava totes les administracions públiques (estatal, autonòmiques i locals), a fixar un percentatge mínim de reserva de contractes a aquest tipus d’entitats. Durant aquests tres anys, sobre el total de les autonomies, només dotze han fixat percentatges de reserva. Aragó, Balears, Euskadi o Canàries, entre d’altres, han elaborat instruccions per a la consideració de criteris socials i ambientals en aquests procediments, incloent-hi la reserva de contractes a aquestes entitats. Les dades de seguiment en l’aplicació i execució d’aquesta són molt escasses, i en aquelles administracions on es realitza, es constata que l’execució queda, de mitjana, aproximadament un 30% per sota de les projeccions inicials, cosa que confirma que la praxi contractual se centra més a garantir una tramitació impecable que a transversalitzar i augmentar l’impacte de les polítiques socials i ambientals, que fomenti entre els agents econòmics un compromís més gran per promoure la dinamització d’un teixit productiu més sostenible i arrelat a la comunitat.
Reservar contractes públics a empreses de l’Economia Social i Solidària
La LCSP va ampliar les potestats dels òrgans de contractació per reservar contractes de determinats serveis públics (especialment els de caràcter cultural, social i sanitari) a entitats sense ànim de lucre o amb estructures empresarials més democràtiques i distributives, més enllà dels centres especials de ocupació d’iniciativa social i les empreses d’inserció, amb la intenció de garantir la continuïtat d’aquests serveis a través d’organitzacions que són propietat del seu personal o en què el personal participi activament a la direcció.
Aquesta reserva de contractes, adreçada especialment a empreses de l’Economia Social i Solidària, és una oportunitat perquè les entitats del sector públic potenciïn l’impacte de les estratègies i els programes de transformació del model productiu. Aquesta pretén limitar la concurrència en determinats contractes a entitats que basen la seva estructura i gestió en principis de democràcia econòmica, tals com que no tinguin ànim de lucre o distribueixi o redistribueixin els seus beneficis entre les persones treballadores o amb criteris de participació, i que la propietat i/o la direcció de lempresa estigui participada igualment per persones treballadores, usuaris o parts interessades. Les cooperatives, societats laborals i associacions compleixen, segons la legislació estatal i autonòmica que les regula, amb aquests principis; per això, són les entitats a què pot afavorir aquesta reserva. Tot i així, la manca de concreció del legislador, que no ha explicitat a la LCSP a quines personalitats jurídiques s’adreça aquesta reserva (com sí que ho va fer en el cas de la reserva a centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció) despertat els dubtes entre els gestors públics de la contractació sobre com acreditar el compliment d’aquests principis, fet que els ha portat a errar o, directament, a rebutjar la seva materialització per inseguretat jurídica (tal com ha posat de manifest la Resolució núm. 1477/1219 emesa el 19 de desembre de 2019 per part del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals).
En l’actual crisi global generada per la COVID-19, on el sistema sanitari i de les cures estan en risc i el sistema econòmic convencional és manifestament incapaç de donar resposta a les necessitats de les comunitats, les administracions públiques estan cridades a reconstruir el que és comú , a través de polítiques de defensa i reforç dels serveis públics i de promoció del canvi de model econòmic per garantir els drets socials de totes les persones i la sostenibilitat de la vida.
Des d’aquesta perspectiva, les empreses d’inserció, els centres especials d’ocupació així com les associacions i les cooperatives, iniciatives que operen a tots els sectors amb una estreta vinculació amb el territori i amb compromís social, són part del que és comú. Milers de treballadors i treballadores hi troben un espai on desenvolupar-se laboralment, personalment i socialment, creen teixit social i ajuden a preservar l’entorn.
Per tant, el compliment de l’obligació de reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social, ia reservar contractes a altres entitats de l’Economia Social, tal com permet la Disposició Addicional 48a de la LCSP, és un pas a el camí que les administracions han de recórrer per transformar l’economia i posar la vida al centre.
