Diners públics, drets globals

10 maig, 2022
Article de Judith Talvy Tècnica de campanyes a SETEM Catalunya i representant d’Electronics Watch a Espanya.

Cal continuar reclamant una millora laboral per als treballadors i treballadores de tot el món. Vivim i som part d’un sistema aixecat sobre la pobresa i l’explotació de les persones més vulnerables, la situació de les quals s’ha vist agreujada per la pandèmia de la COVID-19.

Les pràctiques laborals en sectors com el tèxtil, l’alimentació o l’electrònica encara estan lluny de complir els estàndards necessaris per garantir unes condicions de vida dignes de les persones que hi treballen. Mentre que les empreses transnacionals es lucren, milers de persones, majoritàriament dones, treballen en condicions d’esclavitud: jornades de 14 hores, salaris de misèria, manca de les mínimes condicions de seguretat a les fàbriques i restriccions a l’hora d’organitzar-se col·lectivament poder exigir unes condicions laborals dignes. Aquestes indústries globals es fonamenten en la subcontractació de la producció a fàbriques de països de baixos ingressos que no tenen sistemes de protecció social, o si en tenen són insuficients, i amb normatives en matèria de drets humans poc estrictes. Aquest sistema permet a les grans empreses traslladar la responsabilitat i el cost del compliment de les normes de protecció de drets humans, laborals i mediambientals als seus proveïdors. Un mateix proveïdor pot treballar per a diferents marques, que poden subdividir la seva producció en infinitat de proveïdors fent difícil saber qui produeix on, i qui treballa per a qui.

Des de les administracions públiques es compren productes de tots els sectors d’activitat (infraestructures, electrònica, alimentació, neteja, tèxtil, etc.) i cicles de vida que van molt més lluny del territori estatal. Hem d’exigir millores de les condicions laborals per a les persones que fabriquen els productes que consumim, sigui on es fabriquin. És hora que ens responsabilitzem de les condicions de producció encara que estiguin fora de les nostres fronteres.

El poder de la compra pública

A Catalunya, des del 2012, s’està avançant en un procés que permet a administracions públiques, organitzacions de justícia global i universitats, donar continuïtat a la iniciativa social que busca incorporar la compra pública ètica com a peça imprescindible per a la coherència de polítiques en l’àmbit de les administracions: el Grup de Compra Pública Socialment Responsable. És important fer arribar el missatge a les empreses i que sàpiguen que els seus compradors, siguin individus o administracions públiques, es preocupen per les condicions en què es produeixen les compres. Incloure clàusules ambientals, socials i de governança, i augmentar la transparència dels processos de contractació, pot ajudar a reduir els impactes negatius associats a la compra i contractació públiques.

Més enllà del que puguem fer la societat civil per denunciar aquest sistema abusiu, i exigir que es pari la impunitat del poder corporatiu a través de diferents mecanismes, les administracions públiques tenen també capacitat per canviar aquesta realitat. A tot el món, la compra que es fa per part de les administracions públiques representa una despesa de més de 1.000 milions d’euros anuals, que representa el 14% del PIB. A Espanya representa un 18,5% del PIB total. És evident amb aquestes xifres que la compra pública té un gran potencial com a mecanisme per promoure el respecte als drets humans per part de les empreses transnacionals i la coherència de polítiques.

Els reptes són grans. Tal com posa de manifest l’informe elaborat per la Clean Clothes Campaign Posem la Justícia de Moda, les iniciatives no vinculants legalment i els compromisos voluntaris de les marques, no protegeixen els Drets Humans de les persones treballadores ni aconsegueixen fer justícia. De fet, quan ja compleixen gairebé els 10 anys des de l’adopció dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans (UNGP), ha quedat demostrat que la dependència d’un marc voluntari ha resultat insuficient i ineficaç per protegir els drets humans dels impactes adversos de les conductes empresarials.

Tal com declara Muriel Treibich, de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta, «Fem una crida als responsables polítics perquè adoptin un enfocament global. Els requisits de diligència deguda en matèria de drets humans han d’abastar tota la cadena de valor, inclosos els sistemes de treball semiformal i informal, així com la subcontractació no oficial i la feina a domicili. A més a més, sol·licitem mecanismes clars d’aplicació, sancions adequades i exigències de responsabilitat civil i penal. Les persones treballadores els drets de les quals siguin violats tindran accés a un recurs efectiu. També demanem una transparència obligatòria i una altra sèrie de mesures complementàries».

Aquestes i altres demandes formen part de les aportacions que hem realitzat organitzacions de la societat civil com la Plataforma per Empreses Responsables, la Coordinadora Estatal de Comerç Just o la campanya Roba Neta Internacional a la consulta pública prèvia de l’Avantprojecte de llei de protecció dels drets humans de la sostenibilitat i de la diligència deguda a les activitats empresarials transnacionals, el passat mes de març. La llei de diligència deguda proposada per la Comissió Europea per acabar amb la impunitat empresarial i obligar les empreses de la UE a respectar els Drets Humans al llarg de tota la seva cadena de subministrament, és essencial per garantir una conducta empresarial responsable respectant drets humans i assegurant que les víctimes d’abusos empresarials tinguin accés a la justícia i la reparació. No obstant això, considerem que la proposta de llei de diligència deguda es queda curta en diversos aspectes que caldria tenir en compte en redactar la norma, per evitar que se’n redueixi l’abast.

Les propostes han anat des de la importància de reduir el rang estipulat pel que fa a la mida de les empreses afectades per la llei, fins a consideracions sobre com facilitar la prevenció i la reparació d’abusos laborals quan s’han comès fora de les nostres fronteres i tenint-ne en compte que, com ja hem comentat anteriorment, la manca de transparència fa que la mateixa treballadora pugui desconèixer per a quina transnacional està en última instància treballant. Cal, doncs, abordar els problemes de com provar els fets i com reclamar compensació. Com Kan Matsuzaki, Secretari General Adjunt d’Industrial Global Union va explicar “Cal implicar els mateixos treballadors i treballadores en la diligència deguda. Sense els sindicats no es pot aplicar la diligència deguda”. Les veus de les persones treballadores han de ser escoltades per saber quina és la realitat a les fàbriques on treballen i per poder-ne fer seguiment.

Creiem que la compra pública pot tenir un paper essencial en l’aplicació d’aquesta llei i el procés comença per reclamar a les empreses traçabilitat i transparència, augmentar el diàleg amb els proveïdors a través, per exemple, de consultes prèvies de mercat i implementar mesures de seguiment de contractes amb iniciatives com Electronics Watch, organització independent de monitorització que facilita el seguiment de la producció a través de socis als països de producció. Tal com comenta Kristin Tallbo, estratega de sostenibilitat de la Central de Compres d’Adda a Suècia “Els compradors públics estan obligats a supervisar l’objecte del contracte, això implica que les declaracions generals de les marques no són de valor per a nosaltres. Hem de ser capaços de seguir l’objecte de la contractació, el producte en si, així que ens cal conèixer la direcció de la fàbrica i l’informe exacte d’auditoria d’aquesta fàbrica”. L’intercanvi d’experiències i de lliçons apreses entre unitats de contractació d’administracions públiques de diferents països serà clau per aconseguir un sistema més just per a totes les persones treballadores tant del Sud com del Nord Global. Per saber-ne més, no us perdeu els seminaris en línia que organitza Electronics Watch sobre diligència deguda i compra pública.

D’altra banda, és interessant posar en relleu la feina que es duu a terme en aquest sentit des de les empreses de l’Economia Social i Solidària. Com cada primavera, es llança la campanya estatal #Revela els teus principis: Fes Auditoria i Balanç Social per posar en valor els principis que guien les pràctiques empresarials. Podem aprofundir així en les pràctiques que duen a terme les empreses de l’ESS no només en matèria de transparència i compromís de millora, sinó també de cara al reconeixement creixent de les administracions d’aquest tipus d’eines i pràctiques.

U

BUSCA

Utiliza el buscador para encontrar el texto que más se adapta a tus necesidades.

i

COPIA

Coge la parte que te interese incluir en el documento que preparas.

Z

PEGA

Adáptalo a tu documento y facilita una contratación pública más responsable.

CONTACTO

Puedes hacernos llegar tus comentarios así como cláusulas, legislaciones, guías o noticias relacionadas con la Contratación Pública Responsable.

Todos los campos son obligatorios.

New Field

5 + 6 =