Entrevista: Contractació Pública Responsable i ESS, oportunitats i reptes actuals

29 des., 2021

El passat 14 de desembre va tenir lloc la Jornada de Contractació Pública Responsable i Economia Social i Solidària: “Oportunitats i reptes a la convergència amb les administracions», esdeveniment virtual que ha tingut com a objectiu donar a conèixer la nova web, una eina per facilitar la incorporació de clàusules socials i ambientals als plecs de compra i contractació pública.

En aquesta entrevista parlem amb…

Javier Mendoza: Doctor en Economia, professor de la Universitat de la Llacuna (ULL) i enamorat de la contractació pública. Ha assessorat entitats públiques, privades i de l’economia social quant a la reserva de contractes i participa en diversos projectes finançats pel Govern de les Canàries per a la millora de la contractació pública.

Sandra Vicente : Membre fundadora de la plataforma Open Generation EU , que treballa per garantir la transparència i l’accés a la informació en la gestió i repartició dels fons europeus.

Jordi López: President del Mercat Social Illes Balears i secretari tècnic de REAS Balears.

Betlem Parès: Persona de referència de la XMESS (Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària) a l’Oficina de Promoció Econòmica per al suport a la creació, consolidació i creixement d’iniciatives d’ESS.

Onditz Portabella: Tècnica experta en compra pública responsable a OPCIONS . Ha acompanyat organitzacions del sector privat i públic a l’avaluació de l’impacte de programes educatius ia la incorporació de consideracions ambientals, socials i de bon govern a la presa de decisions.

Raúl Contreras: fundador de Nittua dedicada a la innovació socioeconòmica. Impulsor i cofundador de xarxes de cooperació al sector de les finances ètiques, empreses d’inserció, centres especials d’ocupació i consum responsable.

Com s’entreveu el futur de la contractació pública a l’Estat Espanyol?

Javier: La contractació pública es troba en una cruïlla. Mai abans no ha estat tan important per a la recuperació però ha d’afrontar-ho amb una dotació de recursos tradicionalment minvada ia més amb una complexitat legislativa que no ajuda. Des del punt de vista optimista, apostaria per una simplificació de processos per “digerir” tots els fons que vénen i que se sumen als que cal executar de manera corrent.

A més, sembla que la tendència des de la Comissió Europea és la de posar el focus en l’avaluació, i aquí hi ha una oportunitat per avaluar el que s’està fent bé i el que no i, sobretot, millorar la reputació de la contractació pública i la mesura del seu impacte social, ambiental i econòmic.

Parlem dels Next Generation: Com es vincula amb la contractació pública?

Sandra: Els fons Next Generation EU (NGEU) són i seran una gran injecció de diners que, segons se’ns ha dit, serviran per dinamitzar l’economia del país i fer-la més resilient, justa i verda per al futur proper. Així, veure com es duran a terme l’execució d’aquests fons serà clau per veure què s’entén des del Govern per “resiliència” i “justícia”.

Aquests fons es materialitzaran, en part, en forma d’ajudes directes, i en una altra part en forma de projectes que desenvoluparan diverses empreses. La gran bandera de la recuperació seran els PERTE (col·laboracions publicoprivades de tota la vida). Veure com es duran a terme aquestes adjudicacions també serà determinant. Qui i per què s’emporten els diners. Per fer què i com. En base a la decisió de qui i sota la vigilància de qui. Són massa preguntes que, a hores d’ara encara no tenen resposta, ja que al Reial Decret Llei 36/2020, segons el qual es regula la gestió dels NGEU, s’establien una sèrie de mecanismes (escassos) per garantir la transparència que no s’estan complint. Per això, des de plataformes com Open Generation EU, ens espanta que estiguem enfrontant aquesta gran injecció de diners a cegues, havent de confiar per força en un Govern que està centralitzant les decisions.

Quines dificultats tenen als municipis a l’hora d’implementar clàusules socials i ambientals?

Jordi: La principal dificultat amb què es troben els ajuntaments són les inèrcies administratives i la manca de mitjans, cosa que provoca que moltes vegades elaborin els plecs de contractació fent «copy pasta» de plecs anteriors sense tenir en compte el canvi de paradigma en la contractació pública que suposen la directiva europea del 2024 i la llei de contractes del 2017 (criteris d’adjudicació basats en la millor relació qualitat-preu, incorporació transversal i preceptiva de criteris socials i ambientals, obligatorietat de reservar contractes per a empreses d’inserció i centres especials de empració d’iniciativa social…). També hem detectat mancances en la planificació de la contractació pública amb criteris socials i en la formació del personal que intervé en els processos de contractació, la manca de procediments i instruccions tècniques i de seguiment de l’impacte de les polítiques de compra pública responsable, i el desconeixement de les activitats econòmiques de les empreses i organitzacions deconomia social i solidària i del Tercer Sector Social (i la manca de registres de proveïdors socials).

Betlem: Destacaria les dificultats següents: La principal és entendre la Compra Pública Responsable com una política pública i com a tal necessita un posicionament polític general. A partir d’aquest posicionament, transmetre a tota l’organització la seva importància. Alhora, la necessitat de fer un treball conjunt entre els serveis de contractació, de secretaria i d’intervenció amb els serveis que presten els serveis o tenen necessitats de compres i de contractació, des de la planificació de la contractació fins a la decisió de quin tipus de contractació es fa ( reservat, etc…) i compartir quines són les clàusules socials i ambientals més adequades per a cada contracte. En aquest treball junts saber comptar amb professionals externs experts en clàusules socials i ambientals. Entendre que és cosa de tots i entendre’n la importància i els impactes. També destaco la necessitat de fer un seguiment i avaluació de les contractacions realitzades. Finalment, cal destacar que els municipis necessiten poder compartir experiències i per això la importància de l’Associació de Municipis per a l’Economia Social i Solidària de Catalunya com a punt de trobada.

Quins beneficis aporta l¿economia solidària al¿administració?

Onditz: L’economia social i solidària (ESS) fuig de la visió clàssica economicista per observar que la pràctica productiva de les entitats tenen beneficis que són difícils de quantificar econòmicament però que tenen molt de valor. L’ESS mostra que una altra manera de fer economia és real i que la pràctica comporta beneficis socials i ambientals al nostre entorn. L’ESS pot aportar aquesta visió en què es tenen cura dels processos, més enllà de la lògica resultadista del benefici econòmic.

Quan es parla de contractació pública moltes vegades es pensa en l’àmbit urbà Què passa al món rural?

Raúl: El medi rural no ha estat contemplat com una realitat singular en cap moment. La redacció de la llei conté exigències formals que fan impossible de facto que un municipi petit pugui complir, per exemple la separació entre el responsable del contracte i el gestor de l’expedient, la constitució d’una taula de contractació, la gestió digital sense una connexió estable ,… La seva singularitat tampoc no li ha valgut per tenir una consideració diferencial com si tenen els barris d’acció preferent i situar-se amb un avantatge positiu en els contractes públics. Bàsicament, els municipis rurals, petits, s’han vist penalitzats per les càrregues de la llei i exclosos dels seus beneficis diferencials en no considerar-los una realitat singular.

Se us va quedar alguna cosa al tinter per a una futura jornada? I en aquesta entrevista?

Una jornada específica sobre altres procediments, què passa amb la contractació menor? Hi ha més flexibilitat però menys transparència.

U

BUSCA

Utiliza el buscador para encontrar el texto que más se adapta a tus necesidades.

i

COPIA

Coge la parte que te interese incluir en el documento que preparas.

Z

PEGA

Adáptalo a tu documento y facilita una contratación pública más responsable.

CONTACTO

Puedes hacernos llegar tus comentarios así como cláusulas, legislaciones, guías o noticias relacionadas con la Contratación Pública Responsable.

Todos los campos son obligatorios.

New Field

1 + 9 =