Demanden, en línia amb la norma que es prepara en l’Estat, que els centres especials d’ocupació amb ànim de lucre no gaudeixin dels seus mateixos avantatges // Galícia suma 124 CEE, de les quals només 49 han de reinvertir beneficis
Els centres especials d’ocupació (CEE) són una de les organitzacions que formen part de l’economia social i el seu principal característica és que la majoria dels qui exerceixen allí el seu treball són persones amb discapacitat. Un 70% de la plantilla, com a mínim, ha de tenir aquesta condició, alguna cosa que compleixen tant els CEE d’iniciativa social com els d’iniciativa empresarial. Tots dos, igualment, tenen accés a una sèrie d’avantatges, com per exemple, disposar d’ajudes per a sufragar el cost laboral. La diferència està en el fet que mentre els primers són organitzacions sense ànim de lucre, els segons –que cada vegada creixen més–, no ho són i, per tant, no tenen obligació de reinvertir el benefici.
“Ens sembla genial que operin els CEE d’iniciativa empresarial, perquè estan contractant persones amb discapacitat. Però en què li financin el Salari Mínim a un centre especial d’ús d’alguna de les empreses de l’Ibex 35 ja no estem d’acord, quan a més tenen altres ajudes”, explica al CORREO GALLEGO el president del Fòrum pola Economia Social Galega, Celso Gándara, que reclama l’obertura d’espais de diàleg a nivell autonòmic per a la futura modificació de la Llei gallega d’Economia Social, en línia amb la norma que s’està cuinant a nivell estatal. Galícia, recorda, va anar a més la primera autonomia a tenir legislació pròpia sobre aquest tema.
El Govern d’Espanya, indica, va elaborar un avantprojecte de llei que està actualment en el Consell Econòmic i Social (CES) com a pas previ perquè entri en tramitació parlamentària. És la Llei Integral d’Economia Social, que modifica la Llei d’Economia Social, la Llei de Cooperatives i la Llei d’Empreses d’Inserció, detalla Gándara. En relació al gir en la Llei d’Economia Social, apunta que els canvis que fa la llei espanyola, una vegada aprovats, “haurien de suposar adaptacions de la llei gallega”.
La principal novetat que està abordant aquest projecte de llei – “ i que el sector veu favorablement”, subratlla–, és tractar de protegir més el que són les empreses d’economia social, “que estan creixent i a les quals s’està secundant molt”. En aquest sentit, analitza que el sector té la prevenció que no entrin en el mateix paquet “organitzacions que no tenen un comportament concorde als principis i valors de l’economia social per a aprofitar-se dels avantatges que suposa tenir la qualificació d’empresa d’economia social”.
De fet, afegeix, la pròpia llei de contractes del sector públic “solament estableix contractes reservats per als centres especials d’ús d’iniciativa social, no per als d’iniciativa empresarial”. Ara mateix dins de l’actual llei espanyola, igual que en la llei gallega, estan inclosos els dos tipus de centres especials d’ocupació, i això és precisament el que es pretén canviar en la normativa espanyola. “Això mateix és el que després demanarem nosaltres en la llei gallega. Que només siguin reconeguts com a economia social els centres especials d’ús d’iniciativa social”. A Galícia, recorda, hi ha competències autonòmiques i els canvis en la legislació espanyola no tenen efecte automàtic en la comunitat, que hauria d’anar a una modificació legislativa en el Parlament.
“La llei espanyola encara no està aprovada. Encara no es va iniciar la tramitació parlamentària, però en aquest element el sector està molt favorable i va ser escoltat, si bé encara hi ha temes on no es va recollir el seu sentir i els traslladarem en la tramitació parlamentària. El que volem sol·licitar és que a nivell gallec s’obrin ja els espais de diàleg de cara a preparar una modificació de la llei gallega d’economia social”, subratlla el president del Fòrum, una organització que va néixer en 2018 i representa a 4.788 entitats, amb un volum d’ocupació estimada de 24.904 persones. Al seu entendre, “pot existir el risc” que amb la proliferació d’aquests centres especials d’ús d’iniciativa empresarial, els recursos siguin més limitats si ho has de distribuir entre les dues classes, “i no és el mateix com funcionen o com reparteixen resultats els uns i els altres”.
Més de 120 CEE
Les empreses que formen part de l’Economia Social compten amb una sèrie de principis que marquen el seu funcionament, com la primacia de les persones i de la fi social sobre el capital; l’aplicació dels resultats a la fi social objecte de l’entitat; la promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la inserció de persones en risc d’exclusió, la generació d’ocupació estable i de qualitat o la conciliació. També la independència respecte als poders públics.
A Galícia, segons les dades de la Conselleria de Emprego a tancament de 2022 , es comptabilitzen 124 CEE, dels quals 75 són ordinaris –11 més que fa a penes dos anys, la qual cosa confirma el seu fort creixement– i 49 sense ànim de lucre. la Corunya i Pontevedra són les províncies que concentren un major número. Comerç, Transport, Agricultura i Silvicultura, així com altres empreses de suport i consultoria són les activitats que més pes tenen.
Article de Roi Rodríguez per a El Correo Gallego
Font: El Correo Gallego