El Salt ha publicat aquest article en relació amb la contractació pública que pots llegir AQUÍ
La normativa de la UE podria ser un obstacle a l’avenç de la contractació pública progressista?
Per Olivier Hoedeman
Diverses ciutats europees aprofiten la seva capacitat de despesa com a eina de canvi. Però la contractació pública està regulada per directives de la UE concebudes per afavorir el licitador que ofereix el preu més baix, el més ‘competitiu’.
En els darrers anys han augmentat les ciutats europees que, a través dels concursos públics, utilitzen la seva capacitat de despesa de manera més proactiva i estratègica per afavorir la justícia social i els objectius mediambientals. Al capdavant d’aquesta tendència hi ha els ajuntaments que es defineixen com a municipalistes: contraris al neoliberalisme i compromesos amb la democràcia urbana per impulsar un canvi progressista, concret i radical a les seves ciutats.
Algunes ciutats han revisat les polítiques de contractació pública per reduir la dependència de grans corporacions i impulsar un desenvolupament econòmic local més sostenible, cosa que pot provocar conflictes entre les ciutats i les multinacionals. L’import total dels serveis, treballs i subministraments adquirits per les ciutats de la UE és de gairebé 2.000 milions d’euros a l’any (al voltant del 14% del PIB), per la qual cosa el potencial transformador de les polítiques progressistes de contractació pública és immens.
Tot i això, moltes d’aquestes polítiques de contractació pública basada en valors es regeixen per les neoliberals directives de contractació de la Unió Europea (UE), concebudes per afavorir un únic mercat on els contractes s’adjudiquen al licitador que ofereix el preu més baix. Aquestes directives han afavorit les grans multinacionals a costa de les empreses locals, i també han contribuït al dúmping social i a altres problemes. Tot i que la legislació de la UE ha millorat, continua plantejant nombrosos obstacles a polítiques de contractació municipalistes ambicioses. Per sortejar-los, les ciutats estan desenvolupant noves estratègies.
Aquestes directives han afavorit les grans multinacionals a costa de les empreses locals i han contribuït al dúmping social
El procés d’unificació europea, que es va accelerar als anys 80 i 90 amb la creació del mercat únic, va suposar inicialment una restricció greu a la contractació pública amb finalitats progressistes. La contractació pública es va obrir a la competència internacional, fins i tot a través de la licitació obligatòria per a contractes per sobre de cert volum a tota la UE. D’altra banda, el Tribunal Europeu de Justícia (cas Telaustria) va decretar que les regles fonamentals del Tractat de la UE s’han d’aplicar a tots els contractes públics, incloent-hi el principi de no discriminació (prohibeix la discriminació per raó de nacionalitat). Les directives de contractació del 2004 tenien una clara orientació neoliberal: el “preu més baix” i “l’oferta més avantatjosa econòmicament” eren els criteris principals, cosa que donava poc marge a polítiques progressistes de contractació pública.
Aquest fet ha donat més quota de mercat a les multinacionals, grans beneficiàries de les economies d escala, a costa de la petita empresa local. També ha contribuït al dúmping social i mediambiental, ja que els concursos públics s’adjudicaven a les empreses que oferien la proposta més barata, vulnerant les normes laborals i mediambientals. Si bé la revisió d’aquestes directives el 2014 va permetre incorporar criteris socials i mediambientals a l’adjudicació, el 55% dels procediments de contractació segueixen basant-se en el preu més baix com a únic criteri.
El 55% dels procediments de contractació segueixen basant-se en el preu més baix com a únic criteri
Abans de citar exemples de polítiques de contractació progressistes, és fonamental esmentar la tendència, molt relacionada, a desprivatitzar els serveis públics. Cada cop més municipis decideixen posar fi a la privatització oa l’externalització mitjançant contractes públics amb empreses privades i aposten pels serveis interns, per la gestió pública directa. Sectors com el de l’aigua, l’energia, la gestió de residus i el transport és on la desprivatització s’ha generalitzat especialment, com va revelar el Transnational Institute al seu informe Remunicipalització: Com ciutats i ciutadania estan escrivint el futur dels serveis públics .
Quan els serveis són assumits per l’administració pública, els ajuntaments no estan obligats a publicar l’anunci dels concursos públics a tota la UE. No obstant això, si bé la normativa de la UE sobre contractació pública permet l’administració pública, la realitat és que hi ha obstacles perquè els municipis elegeixin aquesta via .
